Canvis

* La costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]]  

* La costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]]  

* [[Ucrània]] (la península de [[Crimea]])

* [[Ucrània]] (la península de [[Crimea]])

* i l'[[Imperi Persa]] de llavors, després de les conquestes d'[[Aleixandre el Gran]].

* i l'[[Imperi Persa]] de llavors, despuix de les conquestes d'[[Aleixandre el Gran]].

== Orígens i cronologia ==

== Orígens i cronologia ==

Així dons la historiografia dividix la Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:

Així dons la historiografia dividix la Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:

* Periodo arcaic: des de la fundació dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heròica que coneixem per la [[mitologia grega]], després un periodo del qual en sabem molt poc i finalment l'época pròpiament històrica.

* Periodo arcaic: des de la fundació dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heròica que coneixem per la [[mitologia grega]], despuix un periodo del qual en sabem molt poc i finalment l'época pròpiament històrica.

* Periodo clàssic: des de les Guerres Mèdiques. Hi destaquen les [[Guerres Mèdiques]], la [[Guerra del Peloponès]] i les [[Guerres Macedòniques]] (dirigides primer per [[Felip II de Macedònia]] i després pel seu fill [[Aleixandre el Gran]]).

* Periodo clàssic: des de les Guerres Mèdiques. Hi destaquen les [[Guerres Mèdiques]], la [[Guerra del Peloponès]] i les [[Guerres Macedòniques]] (dirigides primer per [[Felip II de Macedònia]] i despuix pel seu fill [[Aleixandre el Gran]]).

* [[Periodo helenístic]]: des de la mort d'Aleixandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma.

* [[Periodo helenístic]]: des de la mort d'Aleixandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma.

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; després seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica van ser colonisades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; despuix seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica van ser colonisades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.