| El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint de el restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit. | | El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint de el restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit. |
− | L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i després en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]]. | + | L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i despuix en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]]. |
− | Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de [[Jujuy]] no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat [[22 de març]] de [[1813]] després de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes. | + | Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de [[Jujuy]] no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat [[22 de març]] de [[1813]] despuix de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes. |
| El pla de Belgrano resultà perfect, ya que contà en el insobornable heroisme del poble del noroest. Fon un pla complet, admirablement eixecutat, basat en aquell poble de ferro. | | El pla de Belgrano resultà perfect, ya que contà en el insobornable heroisme del poble del noroest. Fon un pla complet, admirablement eixecutat, basat en aquell poble de ferro. |