| Per '''domini públic''' s'entén la situació en que queden les obres [[lliteratura|lliteràries]], [[art|artístiques]] o [[ciència|científiques]] (lo que inclou [[Programa (computació)|programes informàtics]]) a l'expirar el terme de protecció dels drets patrimonials exclusius que les lleis de dret d'autor reconeixen en favor del dret havent i que implica que poden ser explotades per qualsevol persona o corporació, pero sempre respectant els drets morals (bàsicament la paternitat). Açò succeïx habitualment transcorregut un terme contat des de la mort de l'autor (''[[post mortem auctoris]] ''). | | Per '''domini públic''' s'entén la situació en que queden les obres [[lliteratura|lliteràries]], [[art|artístiques]] o [[ciència|científiques]] (lo que inclou [[Programa (computació)|programes informàtics]]) a l'expirar el terme de protecció dels drets patrimonials exclusius que les lleis de dret d'autor reconeixen en favor del dret havent i que implica que poden ser explotades per qualsevol persona o corporació, pero sempre respectant els drets morals (bàsicament la paternitat). Açò succeïx habitualment transcorregut un terme contat des de la mort de l'autor (''[[post mortem auctoris]] ''). |
− | Les obres cobertes pel [[dret d'autor]] passen al domini públic passats 50 anys des de la mort del seu autor com a mínim, en concordança en el [[Conveni de Berna]], encara que el dit conveni reconeix el dret dels països signataris a ampliar el terme de la protecció. Per això, en molts ordenaments el terme és de 70, 80 o 100 anys des de la mort de l'autor. Països firmants de l'Acort d'Aspectes de Propietat Intelectual aplicat al Comerç (ADPIC o TRIPS per la seua sigla en anglés), un dels acorts de l'Organisació Mundial del Comerç, es comprometen a un mínim de 70 anys després de la mort de l'autor. En alguns països, l'[[autor]] pot voluntàriament cedir al domini públic una obra, és dir, renunciar als drets patrimonials sobre la seua obra, mantenint la paternitat sobre la mateixa. | + | Les obres cobertes pel [[dret d'autor]] passen al domini públic passats 50 anys des de la mort del seu autor com a mínim, en concordança en el [[Conveni de Berna]], encara que el dit conveni reconeix el dret dels països signataris a ampliar el terme de la protecció. Per això, en molts ordenaments el terme és de 70, 80 o 100 anys des de la mort de l'autor. Països firmants de l'Acort d'Aspectes de Propietat Intelectual aplicat al Comerç (ADPIC o TRIPS per la seua sigla en anglés), un dels acorts de l'Organisació Mundial del Comerç, es comprometen a un mínim de 70 anys despuix de la mort de l'autor. En alguns països, l'[[autor]] pot voluntàriament cedir al domini públic una obra, és dir, renunciar als drets patrimonials sobre la seua obra, mantenint la paternitat sobre la mateixa. |
| Domini públic en estos cassos se sol abreviar com ''PD'' (de l'[[idioma anglés|anglés]], ''public domain''). | | Domini públic en estos cassos se sol abreviar com ''PD'' (de l'[[idioma anglés|anglés]], ''public domain''). |