4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 26:
Llínea 26: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
[[Fitxer:Helios Prototype on Lakebed - GPN-2000-000198.jpg|rigth|thumb|L'Helios l'atre avió mogut per energia solar]]
[[Fitxer:Helios Prototype on Lakebed - GPN-2000-000198.jpg|rigth|thumb|L'Helios l'atre avió mogut per energia solar]]
El primer a ser construït va ser el Pathfinder, és una mica similar a l'Helios, encara que es diferencia d'este en el fet que va pilotat per radiocontrol i tant els controls com els motors són abastits pel sol. Hi ha dos versions el Pathfinder de sis motors i el Pathfinder Plus de 8 motors, en diferents llongituts d'ala, mentres que el primer tenia 29,5 metros d'envergadura, el Plus arribava als 36,3 metros. El 6 d'agost de [[1998]] va conseguir els 80.201 peus (uns 24.500 metros) d'alçària a [[Hawaii]], servin després per diverses proves de radiocontrol i vols de llarga durada.<ref>[http://www.nasa.gov/centers/dryden/news/FactSheets/FS-034-DFRC.html Història del Pathfinder] Visitada el 3/08/2011</ref>
El primer a ser construït va ser el Pathfinder, és una mica similar a l'Helios, encara que es diferencia d'este en el fet que va pilotat per radiocontrol i tant els controls com els motors són abastits pel sol. Hi ha dos versions el Pathfinder de sis motors i el Pathfinder Plus de 8 motors, en diferents llongituts d'ala, mentres que el primer tenia 29,5 metros d'envergadura, el Plus arribava als 36,3 metros. El 6 d'agost de [[1998]] va conseguir els 80.201 peus (uns 24.500 metros) d'alçària a [[Hawaii]], servin despuix per diverses proves de radiocontrol i vols de llarga durada.<ref>[http://www.nasa.gov/centers/dryden/news/FactSheets/FS-034-DFRC.html Història del Pathfinder] Visitada el 3/08/2011</ref>
A Espanya només s'han pogut vore plaques solars en alguns [[Ultrallauger|ultrallaugers]] per a l'alimentació dels aparells de comunicacions o de navegació, i en general importades<ref>El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg. 120, l'Aeroteca, Barcelona 2010 ISBN 978-84-612-7903-6</ref>
A Espanya només s'han pogut vore plaques solars en alguns [[Ultrallauger|ultrallaugers]] per a l'alimentació dels aparells de comunicacions o de navegació, i en general importades<ref>El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg. 120, l'Aeroteca, Barcelona 2010 ISBN 978-84-612-7903-6</ref>