Canvis

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins al [[1707]], després de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[Juny]] del mateix any, perguérem els furs.

'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins al [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[Juny]] del mateix any, perguérem els furs.

'''Els Furs''' de [[Valéncia]] son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de Març]] de [[1251]], ans es nomenava '''Costum'''.

'''Els Furs''' de [[Valéncia]] son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de Març]] de [[1251]], ans es nomenava '''Costum'''.

== Orige ==

== Orige ==

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es van crear despuix de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]] '', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]] '', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el [[Justícia]].

El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el [[Justícia]].

És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la [[Valéncia]] cristiana. En aquell any [[Jaume I]] va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]] '''.

És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', despuix de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la [[Valéncia]] cristiana. En aquell any [[Jaume I]] va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]] '''.

Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgat, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles van tractar d'obtindre la irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es va solicitar que el rei jurara els furs. Açò va succeir finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. [[Jaume I]] va jurar en [[Valéncia]], davant de les [[Corts Valencianes]] els '''furs de Valéncia'''. Quatre dies més tart va promulgar un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en [[Valéncia]] abans de complit el mes del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs va supon la constitució del [[Regne de Valéncia]] com a estat sobirà.  

Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgat, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles van tractar d'obtindre la irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es va solicitar que el rei jurara els furs. Açò va succeir finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. [[Jaume I]] va jurar en [[Valéncia]], davant de les [[Corts Valencianes]] els '''furs de Valéncia'''. Quatre dies més tart va promulgar un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en [[Valéncia]] abans de complit el mes del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs va supon la constitució del [[Regne de Valéncia]] com a estat sobirà.