Canvis

== Cuba ==

== Cuba ==

En [[1511]] va participar  en l'expedició de conquista de [[Cuba]] dirigida pel governador [[Diego de Velázquez]], de qui va rebre terres i esclaus en l'illa. Va arribar a ser nomenat alcalde de [[Santiago de Cuba]] Santiago de Baracoa, encara que fon després empresonat pel governador, acusat de conspirar en contra seu. Lliberat, se va casar en la cunyada del mateix Diego Velázquez, de nom Catalina Suárez Marcaida.  

En [[1511]] va participar  en l'expedició de conquista de [[Cuba]] dirigida pel governador [[Diego de Velázquez]], de qui va rebre terres i esclaus en l'illa. Va arribar a ser nomenat alcalde de [[Santiago de Cuba]] Santiago de Baracoa, encara que fon despuix empresonat pel governador, acusat de conspirar en contra seu. Lliberat, se va casar en la cunyada del mateix Diego Velázquez, de nom Catalina Suárez Marcaida.  

A finals de [[1518]] Velázquez li va confiar el comandament de la tercera expedició, després de les de [[Francisco Hernández de Còrdova]] i [[Juan de Grijalva]], pera continuar els seus descobriments en la costa de [[Península de Yucatán|Yucatán]]. Pero Velázquez pronte va desconfiar d'ell.

A finals de [[1518]] Velázquez li va confiar el comandament de la tercera expedició, despuix de les de [[Francisco Hernández de Còrdova]] i [[Juan de Grijalva]], pera continuar els seus descobriments en la costa de [[Península de Yucatán|Yucatán]]. Pero Velázquez pronte va desconfiar d'ell.

Conte [[Bernal Díaz del Castillo]], autor de ''[[Història Verdadera de la Conquiste de la Nova Espanya]] '', que un bufó de Velázquez, nomenat ''Cervantes el boig'', li va dir al seu senyor, a la manera dels bufons: ''«A la gala del meu amo Diego, Diego, ¿quin capità has triat? Que és de Medellín d'Extremadura, capità de gran. Més tem, Diego, no se te alcance en l'armada, que li juge per molt gran baró en les seues coses»''.

Conte [[Bernal Díaz del Castillo]], autor de ''[[Història Verdadera de la Conquiste de la Nova Espanya]] '', que un bufó de Velázquez, nomenat ''Cervantes el boig'', li va dir al seu senyor, a la manera dels bufons: ''«A la gala del meu amo Diego, Diego, ¿quin capità has triat? Que és de Medellín d'Extremadura, capità de gran. Més tem, Diego, no se te alcance en l'armada, que li juge per molt gran baró en les seues coses»''.

== Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán ==

== Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán ==

[[Image:Malinche Tlaxcala.jpg|thumb|'''[[La Malinche]]''' traduix la llengua dels mexiques a Cortés. ''Lienzo de Tlaxcala'', seglo XVI]]

[[Image:Malinche Tlaxcala.jpg|thumb|'''[[La Malinche]]''' traduix la llengua dels mexiques a Cortés. ''Lienzo de Tlaxcala'', seglo XVI]]

El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si.  

El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc despuix de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si.  

Immediatament després de presentar-se al ''«[[batab]]»'' (governant local de la ciutat) Cortés li va demanar que deixaren la seua religió i adoptaren el cristianisme manant als seus hòmens  destruir els ídols religiosos mayes i posar creus i imàgens de la [[Mare de Deu]] en el temple. Una biografia del rei [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] escrita en [[1603]] relata el moment aixina:

Immediatament despuix de presentar-se al ''«[[batab]]»'' (governant local de la ciutat) Cortés li va demanar que deixaren la seua religió i adoptaren el cristianisme manant als seus hòmens  destruir els ídols religiosos mayes i posar creus i imàgens de la [[Mare de Deu]] en el temple. Una biografia del rei [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] escrita en [[1603]] relata el moment aixina:

{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}

{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}

{{cita|Los espanyols van escodrinyar les cases i no van trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits van ser molts i captius van quedar pocs; els morts no es van contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i van cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es van atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

{{cita|Los espanyols van escodrinyar les cases i no van trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits van ser molts i captius van quedar pocs; els morts no es van contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i van cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es van atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

Després de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li van fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que van ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, van fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys després, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] van suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

Després de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li van fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que van ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, van fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys despuix, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] van suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors,  que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors,  que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

En [[Tabasco]], els espanyols van saber de l'existència d'un país cap a ponent que els amerindis denominaven «[[Mèxic]]». La flota fon, vorejant la costa mexicana, en direcció nort-oest, i un dia es van presentar unes quantes canoes [[asteca]]s que venien de part de [[Moctezuma II|Moctezuma]], el  [[tlatoani|«tlatoani»]] o emperador del [[Imperi Asteca]], en capital en [[Tenochtitlán]]. Cortés els va mostrar les seues armes de foc, els seus cavalls pera, d'una banda acovardir-los, pero d'atra banda va tractar de ser amable i afable en ells, parlant-los de pau. Els embaixadors portaven pintors, i van dibuixar tot lo que van vore a fi de que l'emperador fora informat fidelment i vera com eren estos «teules» (semideus). [[Moctezuma II|Moctezuma]] va tornar a enviar presents de joyes i objectes preciosos, pero Cortés continuava insistint a visitar al seu emperador, que va tornar a denegar el permís per a visitar-ho.

En [[Tabasco]], els espanyols van saber de l'existència d'un país cap a ponent que els amerindis denominaven «[[Mèxic]]». La flota fon, vorejant la costa mexicana, en direcció nort-oest, i un dia es van presentar unes quantes canoes [[asteca]]s que venien de part de [[Moctezuma II|Moctezuma]], el  [[tlatoani|«tlatoani»]] o emperador del [[Imperi Asteca]], en capital en [[Tenochtitlán]]. Cortés els va mostrar les seues armes de foc, els seus cavalls pera, d'una banda acovardir-los, pero d'atra banda va tractar de ser amable i afable en ells, parlant-los de pau. Els embaixadors portaven pintors, i van dibuixar tot lo que van vore a fi de que l'emperador fora informat fidelment i vera com eren estos «teules» (semideus). [[Moctezuma II|Moctezuma]] va tornar a enviar presents de joyes i objectes preciosos, pero Cortés continuava insistint a visitar al seu emperador, que va tornar a denegar el permís per a visitar-ho.

Cortés va instalar el seu campament davant de la ciutat de [[Quiahuiztlán]] habitada ancestralment pels [[Cultura totonaca|totonacas]], i poc després ho va convertir en ciutat, en el nom de [[Història de Veracruz|Vila Rica de la Vera Cruz]] (ubicada 70 km al nort de l'actual [[Veracruz]]), per haver desembarcat els espanyols en aquell parage un Divendres Sant.  

Cortés va instalar el seu campament davant de la ciutat de [[Quiahuiztlán]] habitada ancestralment pels [[Cultura totonaca|totonacas]], i poc despuix ho va convertir en ciutat, en el nom de [[Història de Veracruz|Vila Rica de la Vera Cruz]] (ubicada 70 km al nort de l'actual [[Veracruz]]), per haver desembarcat els espanyols en aquell parage un Divendres Sant.  

Els nous pobladors van pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Després de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.

Els nous pobladors van pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Després de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.

La primera nació mesoamericana en que Cortés va establir una aliança militar fon la [[Cultura totonaca|Cultura Totonaca]], en capital en [[Cempoala]], una alvançada ciutat d'uns 20.000 habitants. A mitat de [[1519]], trenta pobles totonacans es van reunir en Cortés en Cempoala per a sagellar l'aliança i anar junts a la conquiste de Tenochtitlan. Els totonacans van portar 13.000 guerrers a l'empresa de Cortés qui, per la seua banda, aportaria uns 400 espanyols, armes de foc i quinze cavalls.

La primera nació mesoamericana en que Cortés va establir una aliança militar fon la [[Cultura totonaca|Cultura Totonaca]], en capital en [[Cempoala]], una alvançada ciutat d'uns 20.000 habitants. A mitat de [[1519]], trenta pobles totonacans es van reunir en Cortés en Cempoala per a sagellar l'aliança i anar junts a la conquiste de Tenochtitlan. Els totonacans van portar 13.000 guerrers a l'empresa de Cortés qui, per la seua banda, aportaria uns 400 espanyols, armes de foc i quinze cavalls.

L'acort es va realisar sobre la base de que, una vegà derrotat l'Imperi Asteca, la nació Totonaca seria lliure. Este acort no fon respectat i, després de la conquiste de [[Mèxic]], els totonacans van ser compelits a abandonar la seua cultura i religió baix pena de mort, encomanats com a serfs als senyors espanyols en les seues pròpies terres, particularment en el naixent cultiu de [[canya de sucre]], quedant Cempoala deshabitada i la seua cultura extinguida i oblidada. La Cultura Totonaca va tornar a ser descoberta a finals del [[sigle XIX]], pel [[arqueòlec]] i [[historiador]] [[mexicà]] [[Francisco del Pas i Troncoso]].

L'acort es va realisar sobre la base de que, una vegà derrotat l'Imperi Asteca, la nació Totonaca seria lliure. Este acort no fon respectat i, despuix de la conquiste de [[Mèxic]], els totonacans van ser compelits a abandonar la seua cultura i religió baix pena de mort, encomanats com a serfs als senyors espanyols en les seues pròpies terres, particularment en el naixent cultiu de [[canya de sucre]], quedant Cempoala deshabitada i la seua cultura extinguida i oblidada. La Cultura Totonaca va tornar a ser descoberta a finals del [[sigle XIX]], pel [[arqueòlec]] i [[historiador]] [[mexicà]] [[Francisco del Pas i Troncoso]].

== «Cremà» (sonat)de les naus ==

== «Cremà» (sonat)de les naus ==

En eixes circumstàncies va arribar Cortés al territori de Tlaxcala, al cap del seu eixèrcit totonaca-espanyol. Inicialment la República de Tlaxcala, al comandament de [[Xicohténcatl Axayacatzin]], va negar als invasors el pas pel seu territori, enfrontant-se el [[2 de setembre]] en el passerat de [[Tecoantzinco]] en sort favorable a Cortés. L'endemà es va produir un nou enfrontament en els plans, que va tornar a ser desfavorable per a Tlaxcala portant a la divisió de la República, en la deserció de les tropes d'Ocotelulco i Tepeticpac. Superades en número, les tropes de [[Xicohténcatl]] van tornar a ser derrotades i el Senat va ordenar detindre la guerra i oferir la pau a Cortés. Este acort va establir la crucial aliança en els tlaxcaltecas, enemics acèrrims dels asteques, els que mai havien pogut conquistar el seu territori. Cortés es va detindre allí unes quantes semanes.

En eixes circumstàncies va arribar Cortés al territori de Tlaxcala, al cap del seu eixèrcit totonaca-espanyol. Inicialment la República de Tlaxcala, al comandament de [[Xicohténcatl Axayacatzin]], va negar als invasors el pas pel seu territori, enfrontant-se el [[2 de setembre]] en el passerat de [[Tecoantzinco]] en sort favorable a Cortés. L'endemà es va produir un nou enfrontament en els plans, que va tornar a ser desfavorable per a Tlaxcala portant a la divisió de la República, en la deserció de les tropes d'Ocotelulco i Tepeticpac. Superades en número, les tropes de [[Xicohténcatl]] van tornar a ser derrotades i el Senat va ordenar detindre la guerra i oferir la pau a Cortés. Este acort va establir la crucial aliança en els tlaxcaltecas, enemics acèrrims dels asteques, els que mai havien pogut conquistar el seu territori. Cortés es va detindre allí unes quantes semanes.

En el seu pas cap a [[Tenochtitlan]] Cortés va arribar a [[Cholula]], aliada de l'Imperi Asteca, que era la segona ciutat més gran després de México-Tenochtitlan, en 30.000 habitants. [[Bernal Díaz del Castillo]] conte en la seua crònica que després d'haver rebut a Cortés i el seu enorme eixèrcit, les autoritats de Cholula van planejar tendir-li una emboscada i aniquilar als espanyols.  Díaz del Castillo contà que ell i les tropes van vore a un costat dels temples les vares en collars que va supondre destinades als espanyols pera ser portats captius a Tenochtitlan. Díaz del Castillo també contà que una velleta i uns sacerdots dels temples de Cholula van alertar a Cortés, qui va manar immediatament al seu eixèrcit atacar, causant lo que es coneix com ''la [[matança de Cholula]] '', en la que més de 5.000 hòmens van morir en cinc hores. El contingent va permanéixer en Cholula durant octubre i novembre i a l'eixir Cortés va manar incendiar la ciutat.  

En el seu pas cap a [[Tenochtitlan]] Cortés va arribar a [[Cholula]], aliada de l'Imperi Asteca, que era la segona ciutat més gran despuix de México-Tenochtitlan, en 30.000 habitants. [[Bernal Díaz del Castillo]] conte en la seua crònica que despuix d'haver rebut a Cortés i el seu enorme eixèrcit, les autoritats de Cholula van planejar tendir-li una emboscada i aniquilar als espanyols.  Díaz del Castillo contà que ell i les tropes van vore a un costat dels temples les vares en collars que va supondre destinades als espanyols pera ser portats captius a Tenochtitlan. Díaz del Castillo també contà que una velleta i uns sacerdots dels temples de Cholula van alertar a Cortés, qui va manar immediatament al seu eixèrcit atacar, causant lo que es coneix com ''la [[matança de Cholula]] '', en la que més de 5.000 hòmens van morir en cinc hores. El contingent va permanéixer en Cholula durant octubre i novembre i a l'eixir Cortés va manar incendiar la ciutat.  

Després va arribar a [[Ayotzinco]], des d'on va preparar l'atac a Tenochtitlan. A la seua arribada a México-Tenochtitlan, Cortés va quedar sorprés per la bellea del lloc, que és descrita per Díaz del Castillo com ''«un son»''. En el seu pas des de Cholula, Cortés havia recorregut el camí cap al [[Vall de Mèxic]], creuant per entre dos volcans, el [[Popocatépetl]] i el [[Iztaccíhuatl]] fins a arribar a en un parage boscós i de esplèndida bellea que fins hui porta el nom de [[Pas de Cortés]]. De l'atre costat, va aguaitar per primera vegada el llac de Texcoco aproximant-se a ella pel rumbo de [[Xochimilco]].

Després va arribar a [[Ayotzinco]], des d'on va preparar l'atac a Tenochtitlan. A la seua arribada a México-Tenochtitlan, Cortés va quedar sorprés per la bellea del lloc, que és descrita per Díaz del Castillo com ''«un son»''. En el seu pas des de Cholula, Cortés havia recorregut el camí cap al [[Vall de Mèxic]], creuant per entre dos volcans, el [[Popocatépetl]] i el [[Iztaccíhuatl]] fins a arribar a en un parage boscós i de esplèndida bellea que fins hui porta el nom de [[Pas de Cortés]]. De l'atre costat, va aguaitar per primera vegada el llac de Texcoco aproximant-se a ella pel rumbo de [[Xochimilco]].

Buscaven els capitans el millor lloc per a emplaçar-la quan un soldat, que era fuster, va notar en una paret l'existència d'una porta tapiada i emblanquinada de pocs dies. Van recordar llavors que es murmurava que en aquelles habitacions tenia depositats Moctezuma els tesors que havia anat reunint son pare [[Axayácatl]].

Buscaven els capitans el millor lloc per a emplaçar-la quan un soldat, que era fuster, va notar en una paret l'existència d'una porta tapiada i emblanquinada de pocs dies. Van recordar llavors que es murmurava que en aquelles habitacions tenia depositats Moctezuma els tesors que havia anat reunint son pare [[Axayácatl]].

Allí van entrar Cortés i alguns capitans i després de la vista d'un enorme tesor va ordenar que es tornara a tapiar. A causa d'advertències prèvies dels tlaxcaltecas, els va començar a inquietar llavors la possibilitat de ser assessinats. Quatre capitans i dotze soldats es van presentar a Cortés pera fer-li present la conveniència d'agarrar a l'emperador, mantenint-li com a rehé, perque responguera en la seua vida de la vida de l'eixèrcit. No es va prendre de moment cap acort, pero una notícia va precipitar la resolució.

Allí van entrar Cortés i alguns capitans i despuix de la vista d'un enorme tesor va ordenar que es tornara a tapiar. A causa d'advertències prèvies dels tlaxcaltecas, els va començar a inquietar llavors la possibilitat de ser assessinats. Quatre capitans i dotze soldats es van presentar a Cortés pera fer-li present la conveniència d'agarrar a l'emperador, mantenint-li com a rehé, perque responguera en la seua vida de la vida de l'eixèrcit. No es va prendre de moment cap acort, pero una notícia va precipitar la resolució.

Mentrestant en les proximitats de la  [[Veracruz#Historia|Vila Rica de la Vera Cruz]], va succeir la batalla de [[Nautla]], entre els [[mexicas]] dirigits per [[Cuauhpopoca]] i els [[cultura totonaca|totoncans]] aliats dels [[conquistadores espanyols]], en el conflicte van matar a [[Juan de Escalante]], aguasil major, i a set espanyols lo que va supondre un desprestigi per a les armes espanyoles al vore que no eren semideus i que podien ser vençuts. Un soldat nomenat Argüello fon fet presoner, va morir en el camí per les ferides de la guerra i el seu cap enviat a l'emperador asteca, qui no va voler colocar-la en cap temple.

Mentrestant en les proximitats de la  [[Veracruz#Historia|Vila Rica de la Vera Cruz]], va succeir la batalla de [[Nautla]], entre els [[mexicas]] dirigits per [[Cuauhpopoca]] i els [[cultura totonaca|totoncans]] aliats dels [[conquistadores espanyols]], en el conflicte van matar a [[Juan de Escalante]], aguasil major, i a set espanyols lo que va supondre un desprestigi per a les armes espanyoles al vore que no eren semideus i que podien ser vençuts. Un soldat nomenat Argüello fon fet presoner, va morir en el camí per les ferides de la guerra i el seu cap enviat a l'emperador asteca, qui no va voler colocar-la en cap temple.

Una vegada que Moctezuma va caure en la trampa dels espanyols, Cortés ho va tindre tindre com a rehé baix pena de mort immediata. Va calmar al seu guàrdia dient que anava de pròpia voluntat, i després de ser traslladats en els espanyols tots els seus efectes va continuar manifestant en totes les seues visites que estava allí de pròpia voluntat.

Una vegada que Moctezuma va caure en la trampa dels espanyols, Cortés ho va tindre tindre com a rehé baix pena de mort immediata. Va calmar al seu guàrdia dient que anava de pròpia voluntat, i despuix de ser traslladats en els espanyols tots els seus efectes va continuar manifestant en totes les seues visites que estava allí de pròpia voluntat.

Cortés va exigir que els cacics autors de l'agressió a [[Veracruz]] foren castigats. Portats a la seua presència, van confirmar que obedien ordrens de Moctezuma. Els capitans asteques van ser sentenciats a morir en la foguera.

Cortés va exigir que els cacics autors de l'agressió a [[Veracruz]] foren castigats. Portats a la seua presència, van confirmar que obedien ordrens de Moctezuma. Els capitans asteques van ser sentenciats a morir en la foguera.

Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de [[1524]] al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar [[Amèrica central]].

Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de [[1524]] al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar [[Amèrica central]].

Més enjorn que tart Cortés es va donar conte que el capità Cristóbal de Olid, home de tota la seua confiança, havia entrat en tractes en el seu principal enemic, ni més ni menys que en el governador de [[Cuba]], [[Diego de Velázquez]], pera robar-li a Cortés les noves terres que s'haurien de descobrir en el viage d'exploració i conquista que ell mateix estava sufragant. Desenquetat, Cortés va montar una segona expedició en juny de [[1524]] al comandament del seu cosí Francisco de les Casas, en cinc naus i en cent hòmens en ordrens d'agarrar i castigar l'infidel Cristóbal de Olid. A l'arribar l'expedició punitiva a l'actual Hondures després d'un naufragi, es van succeir unes escaramusses i fon pres presoner l'enviat de Cortés, el seu cosí [[Francisco de les Casas]], en companyia de [[Gil González de Àvila]], este nou arribat en el títul de governador del golf Dolç.

Més enjorn que tart Cortés es va donar conte que el capità Cristóbal de Olid, home de tota la seua confiança, havia entrat en tractes en el seu principal enemic, ni més ni menys que en el governador de [[Cuba]], [[Diego de Velázquez]], pera robar-li a Cortés les noves terres que s'haurien de descobrir en el viage d'exploració i conquista que ell mateix estava sufragant. Desenquetat, Cortés va montar una segona expedició en juny de [[1524]] al comandament del seu cosí Francisco de les Casas, en cinc naus i en cent hòmens en ordrens d'agarrar i castigar l'infidel Cristóbal de Olid. A l'arribar l'expedició punitiva a l'actual Hondures despuix d'un naufragi, es van succeir unes escaramusses i fon pres presoner l'enviat de Cortés, el seu cosí [[Francisco de les Casas]], en companyia de [[Gil González de Àvila]], este nou arribat en el títul de governador del golf Dolç.

D'alguna manera, tant de les Casas com Gil González van conseguir escapar cap a la jungla. Posteriorment, amics de Cortés en un sopar van prendre presoner a Cristóbal de Olid i el van degollar, donant per acabat l'assunt.

D'alguna manera, tant de les Casas com Gil González van conseguir escapar cap a la jungla. Posteriorment, amics de Cortés en un sopar van prendre presoner a Cristóbal de Olid i el van degollar, donant per acabat l'assunt.

Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]].

Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]].

Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], després de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.

Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], despuix de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.

Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys després l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava [[Diego Hurtado de Mendoza]] havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i el restant de la tripulació.

Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys despuix l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava [[Diego Hurtado de Mendoza]] havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i el restant de la tripulació.

=== La segona expedició ===

=== La segona expedició ===

La nau ''Concepció'' al comandament del capità i comandant de l'expedició [[Diego de Jònega]], era una de les dos naus que Cortés va enviar en [[1533]], poc després de la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]], en un segon viage d'exploració de la Mar del Sur, l'atra nau era la nau ''Sant Llàzer'' al comandament del capità [[Hernando de Grijalva]].

La nau ''Concepció'' al comandament del capità i comandant de l'expedició [[Diego de Jònega]], era una de les dos naus que Cortés va enviar en [[1533]], poc despuix de la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]], en un segon viage d'exploració de la Mar del Sur, l'atra nau era la nau ''Sant Llàzer'' al comandament del capità [[Hernando de Grijalva]].

Va salpar l'expedició des del hui port de Manzanillo el 30 d'octubre de [[1533]], per al dia 20 de decembre les naus s'havien separat, el barco ''Sant Llàzer'' que s'havia alvançat va esperar en va la nau ''Concepció'' durant tres dies i al no tindre aguaitament de la nau acompanyant es va dedicar a explorar l'[[oceà Pacífic]] i va descobrir les [[Illes Revillagigedo]]. A bordo del ''Concepció'' tot era diferent, el navegant i segon en el comandament [[Fortún Jiménez]] es va amotinar i va assessinar mentres adormia al capità Diego de Jònega, després va agredir als tripulants que es van mostrar lleals a l'assessinat capità pera posteriorment abandonar als ferits en les costes de [[Michoacán]] junt en els flares [[franciscans]] que li acompanyaven en la travessia.  

Va salpar l'expedició des del hui port de Manzanillo el 30 d'octubre de [[1533]], per al dia 20 de decembre les naus s'havien separat, el barco ''Sant Llàzer'' que s'havia alvançat va esperar en va la nau ''Concepció'' durant tres dies i al no tindre aguaitament de la nau acompanyant es va dedicar a explorar l'[[oceà Pacífic]] i va descobrir les [[Illes Revillagigedo]]. A bordo del ''Concepció'' tot era diferent, el navegant i segon en el comandament [[Fortún Jiménez]] es va amotinar i va assessinar mentres adormia al capità Diego de Jònega, despuix va agredir als tripulants que es van mostrar lleals a l'assessinat capità pera posteriorment abandonar als ferits en les costes de [[Michoacán]] junt en els flares [[franciscans]] que li acompanyaven en la travessia.  

Fortún Jiménez va navegar cap al nort-oest seguint la costa i en algun moment va girar cap a l'oest i va arribar cap a una plàcida baïa, hui se sap que va arribar a la hui ciutat i port de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)|La Paz]], ell va pensar que havia arribat a una illa, mai va saber que havia arribat a una península que en el temps es nomenaria [[península de Baixa California]], allí se va trobar en natius que parlaven una llengua no coneguda i ademés caminaven seminuets, eren molt diferents dels natius de l'altiplà mexicà que tenien una cultura pròpia.

Fortún Jiménez va navegar cap al nort-oest seguint la costa i en algun moment va girar cap a l'oest i va arribar cap a una plàcida baïa, hui se sap que va arribar a la hui ciutat i port de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)|La Paz]], ell va pensar que havia arribat a una illa, mai va saber que havia arribat a una península que en el temps es nomenaria [[península de Baixa California]], allí se va trobar en natius que parlaven una llengua no coneguda i ademés caminaven seminuets, eren molt diferents dels natius de l'altiplà mexicà que tenien una cultura pròpia.

Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que només era capità General de la Nova Espanya''».

Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a [[Mèxic]] en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que només era capità General de la Nova Espanya''».

En Chametla ([[Sinaloa]]), després de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].

En Chametla ([[Sinaloa]]), despuix de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].

Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar ''Baïa de la Santa Cruz'', actualment [[La Paz (Baixa California Sur)]], lloc en el qual va confirmar la mort del seu subaltern [[Fortún Jiménez]] a mans dels natius.

Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar ''Baïa de la Santa Cruz'', actualment [[La Paz (Baixa California Sur)]], lloc en el qual va confirmar la mort del seu subaltern [[Fortún Jiménez]] a mans dels natius.

En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat les restes de Cortés.

En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat les restes de Cortés.

En [[1946]], alguns historiadors del [[Colege de Mèxic]] van tindre accés a l'acta notarial en la que es detallava l'últim domicili de Cortés i van decidir buscar les restes, el dumenge 24 de novembre del mateix any els historiadors van trobar la caseta que guardava l'urna, després de realisar alguns estudis per a autentificar els ossos van procedir a restaurar l'urna i van recomanar conservar les restes d'Hernán Cortés en el mateix lloc.

En [[1946]], alguns historiadors del [[Colege de Mèxic]] van tindre accés a l'acta notarial en la que es detallava l'últim domicili de Cortés i van decidir buscar les restes, el dumenge 24 de novembre del mateix any els historiadors van trobar la caseta que guardava l'urna, despuix de realisar alguns estudis per a autentificar els ossos van procedir a restaurar l'urna i van recomanar conservar les restes d'Hernán Cortés en el mateix lloc.

El 28 de novembre de [[1946]] el president de [[Mèxic]] va expedir un decret per mig del qual va conferir al [[Institut Nacional d'Antropologia i Història]] la custòdia de les restes mortals d'Hernán Cortés.

El 28 de novembre de [[1946]] el president de [[Mèxic]] va expedir un decret per mig del qual va conferir al [[Institut Nacional d'Antropologia i Història]] la custòdia de les restes mortals d'Hernán Cortés.