Llínea 42: |
Llínea 42: |
| El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent. | | El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent. |
| | | |
− | Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran quantitat de [[Rajiformes|rajades]] trobades allí; després fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks|Banks]], [[Daniel Solander|Solander]] i Spöring. | + | Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran quantitat de [[Rajiformes|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks|Banks]], [[Daniel Solander|Solander]] i Spöring. |
| | | |
− | Este primer lloc en el qual varen parar, més tart fon fomentat (especialment per Banks) com un bon lloc per a establir un assentament i una colònia britànica. No obstant, quasi díhuit anys després d'esta primera arribada, quan el capità [[Arthur Phillip]] va arribar allí en [[1788]] per a establir un fort i una colònia penal, va trobar que la baïa i els seus voltants no eren un lloc tan promissori com havia segut descrit. Llavors, Phillip va donar órdens de moure's cap al nort, al lloc que Cook havia denominat ''Port Jackson'' pero no havia explorat en profunditat. Fon en un lloc de ''Sydney Cove'' que es va realisar l'assentament de [[Sydney]]. Durant alguns anys més, el lloc continuaria sent cridat generalment ''Botanic Bay''. Ací es varen realisar les primeres expedicions científiques per a documentar la flora i la fauna d'[[Austràlia]]. | + | Este primer lloc en el qual varen parar, més tart fon fomentat (especialment per Banks) com un bon lloc per a establir un assentament i una colònia britànica. No obstant, quasi díhuit anys despuix d'esta primera arribada, quan el capità [[Arthur Phillip]] va arribar allí en [[1788]] per a establir un fort i una colònia penal, va trobar que la baïa i els seus voltants no eren un lloc tan promissori com havia segut descrit. Llavors, Phillip va donar órdens de moure's cap al nort, al lloc que Cook havia denominat ''Port Jackson'' pero no havia explorat en profunditat. Fon en un lloc de ''Sydney Cove'' que es va realisar l'assentament de [[Sydney]]. Durant alguns anys més, el lloc continuaria sent cridat generalment ''Botanic Bay''. Ací es varen realisar les primeres expedicions científiques per a documentar la flora i la fauna d'[[Austràlia]]. |
| | | |
| En este viage, Cook va tindre contacte en originaris del lloc, que eren de caràcter pacífic. | | En este viage, Cook va tindre contacte en originaris del lloc, que eren de caràcter pacífic. |
Llínea 50: |
Llínea 50: |
| Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos. | | Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos. |
| | | |
− | Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i després van navegar a través del [[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en [[1604]]. | + | Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix van navegar a través del [[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en [[1604]]. |
| | | |
| Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], tot i que encara ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Yakarta|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batàvia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage. | | Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], tot i que encara ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Yakarta|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batàvia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage. |
| | | |
− | El ''Endeavour'', el barco del primer viage, després donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour. | + | El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour. |
| | | |
| Els diaris de Cook van ser publicats al seu tornada, en la qual cosa es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que este començara. | | Els diaris de Cook van ser publicats al seu tornada, en la qual cosa es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que este començara. |
| | | |
| == Segon viage ([[1772]]–[[1775]]) == | | == Segon viage ([[1772]]–[[1775]]) == |
− | Poc de temps després del seu tornada, Cook fon ascendiu del lloc que eixercia com ''Lloctinent'' (Lieutenant) a ''comandant'' (Màster and Commander). Llavors, una vegada més, fon comissionat per la Royal Society per a buscar la mítica ''Terra Australis''. Durant el seu primer viage havia demostrat, per mig de la circumnavegació de [[Nova Zelanda]], que no estava unida pel sur a una massa continental major, i encara que per mig de la cartografia de quasi la totalitat de la costa este d'Austràlia havia demostrat que era de tamany continental, se suponia que la buscada ''Terra Australis'' s'estenia cap al sur. A pesar de les evidències, molts membres de la Royal Society encara creïen que eixe continent havia d'existir. | + | Poc de temps despuix del seu tornada, Cook fon ascendiu del lloc que eixercia com ''Lloctinent'' (Lieutenant) a ''comandant'' (Màster and Commander). Llavors, una vegada més, fon comissionat per la Royal Society per a buscar la mítica ''Terra Australis''. Durant el seu primer viage havia demostrat, per mig de la circumnavegació de [[Nova Zelanda]], que no estava unida pel sur a una massa continental major, i encara que per mig de la cartografia de quasi la totalitat de la costa este d'Austràlia havia demostrat que era de tamany continental, se suponia que la buscada ''Terra Australis'' s'estenia cap al sur. A pesar de les evidències, molts membres de la Royal Society encara creïen que eixe continent havia d'existir. |
| | | |
| [[Image:Hodges, Resolution and Adventure in Matavai Bay.jpg|thumb|right|Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.]] | | [[Image:Hodges, Resolution and Adventure in Matavai Bay.jpg|thumb|right|Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.]] |
| | | |
− | En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es van separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i després va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]]. | + | En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es van separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]]. |
| | | |
| Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, van estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage van posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''. | | Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, van estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage van posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''. |
Llínea 79: |
Llínea 79: |
| El [[estret de Bering]] no va poder ser travessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage. | | El [[estret de Bering]] no va poder ser travessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage. |
| | | |
− | Cook va tornar a [[Hawai]] en [[1779]]. El [[14 de febrer]], en Kealakekua Bay, alguns hawayans van robar un bot chicotet pertanyent a Cook. Normalment, com els lladres eren comuns a [[Thaití]] i atres illes, es prenien rehens fins que les coses robades reaparegueren. Pero Cook va planejar prendre com a rehé al rei d'[[Hawai]], Kalaniopuu. A causa de la irracionalitat dels seus actes, va tindre un altercat en una gran multitut de natius en la plaja, en lo que, durant l'escaramussa, es van disparar alguns tirs cap als hawayans i estos van acabar matant a Cook per a devorar-ho després. | + | Cook va tornar a [[Hawai]] en [[1779]]. El [[14 de febrer]], en Kealakekua Bay, alguns hawayans van robar un bot chicotet pertanyent a Cook. Normalment, com els lladres eren comuns a [[Thaití]] i atres illes, es prenien rehens fins que les coses robades reaparegueren. Pero Cook va planejar prendre com a rehé al rei d'[[Hawai]], Kalaniopuu. A causa de la irracionalitat dels seus actes, va tindre un altercat en una gran multitut de natius en la plaja, en lo que, durant l'escaramussa, es van disparar alguns tirs cap als hawayans i estos van acabar matant a Cook per a devorar-ho despuix. |
| | | |
| Clerke es va fer càrrec de l'expedició i va fer un intent final de creuar per l'Estret de Bering. El ''Resolution'' i el ''Discovery'' van anar de tornada a [[Londres]] en [[1780]]. | | Clerke es va fer càrrec de l'expedició i va fer un intent final de creuar per l'Estret de Bering. El ''Resolution'' i el ''Discovery'' van anar de tornada a [[Londres]] en [[1780]]. |