Llínea 46: |
Llínea 46: |
| {{cita |''“Que mentres haguera un pam de terreny lliure en [[Espanya]], li havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. [[Ferran VII]], i que la sort de la seua pàtria havia de ser la seua.”''}} | | {{cita |''“Que mentres haguera un pam de terreny lliure en [[Espanya]], li havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. [[Ferran VII]], i que la sort de la seua pàtria havia de ser la seua.”''}} |
| | | |
− | Poc de temps després va rebre una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant quasi desamparat i a soles. | + | Poc de temps despuix va rebre una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant quasi desamparat i a soles. |
| | | |
− | Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, després d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]]. | + | Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]]. |
| | | |
| A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència. | | A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència. |
Llínea 82: |
Llínea 82: |
| Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat del [[Mariscal de Camp|Mariscal]] Suchet. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat. | | Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat del [[Mariscal de Camp|Mariscal]] Suchet. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat. |
| | | |
− | Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, després de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants. | + | Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants. |
| | | |
| En [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe. | | En [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe. |