| '''Serra''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]] en ple parc Natural de la [[Serra Calderona]]. | | '''Serra''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]] en ple parc Natural de la [[Serra Calderona]]. |
| Hi ha uns quants jaciments arqueològics d'entre els que destaquen: "''Salt del Riu''" (Poblat de la [[Edat del Bronze]]), "''Els Eretes del Riu''" (Restes de poblat Ibèric), "''La Cova Soterranya''". Com a jaciments eneolítics es troben: "Puntal del Renoc", "''La Torreta''" i "Torre Ombria". | | Hi ha uns quants jaciments arqueològics d'entre els que destaquen: "''Salt del Riu''" (Poblat de la [[Edat del Bronze]]), "''Els Eretes del Riu''" (Restes de poblat Ibèric), "''La Cova Soterranya''". Com a jaciments eneolítics es troben: "Puntal del Renoc", "''La Torreta''" i "Torre Ombria". |
− | Té el seu orige històric en un important castell àrap actualment en ruïnes, encara que de l'época ibèrica i romana hi ha constància de restes arqueològiques, principalment ceràmica. El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] ho va conquistar, i va cedir les terres, en [[1238]], a Bernat Horta i alguns cavallers més. Més tart fon erigida al capdavant de baronia i el castell i la població van pertànyer als Boïl, senyors de la baronia de [[Nàquera]], passant després als marquesos de [[Cerdanyola]] i últimament als Ducs de [[Montellano]]. Lloc de moriscs (80 cases en [[1609]]) pertanyia a la fillola de [[Sogorp]], després de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] dels mateixos va vore reduïda la seua població a una quarta part. En [[1794]] tenia ya 720 habitants. La població es va duplicar durant el [[sigle XIX]]. L'any [[1900]] en 1.371 habitants. | + | Té el seu orige històric en un important castell àrap actualment en ruïnes, encara que de l'época ibèrica i romana hi ha constància de restes arqueològiques, principalment ceràmica. El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] ho va conquistar, i va cedir les terres, en [[1238]], a Bernat Horta i alguns cavallers més. Més tart fon erigida al capdavant de baronia i el castell i la població van pertànyer als Boïl, senyors de la baronia de [[Nàquera]], passant despuix als marquesos de [[Cerdanyola]] i últimament als Ducs de [[Montellano]]. Lloc de moriscs (80 cases en [[1609]]) pertanyia a la fillola de [[Sogorp]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] dels mateixos va vore reduïda la seua població a una quarta part. En [[1794]] tenia ya 720 habitants. La població es va duplicar durant el [[sigle XIX]]. L'any [[1900]] en 1.371 habitants. |