4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: − + Llínea 14:
Llínea 14: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
L'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.
L'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.
A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], després seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del [[Ajuntament]].
A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del [[Ajuntament]].
==Orige i lleyenda==
==Orige i lleyenda==
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de la [[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de la [[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat després de l'ampliació cristiana de la mateixa.
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.
Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.
Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.