Canvis

=== Patrimoni natural ===

=== Patrimoni natural ===

Dos terços de la superfície de [[El Racó d'Ademús]] és forestal, per lo que la comarca constituïx un autèntic pulmó vert dins de la [[Comunitat Valenciana]]. Diversitat de espècies arbòrees mediterràneus se distribuïxen pels boscs de montanya: [[carrasca]], [[Pinus|pins]] larico, carrasca i rodeno, aixina com antigues [[Tetraclinis|sabines]]. Els monts continuen repoblant-se en l'actualitat en espècies autòctones, després d'unes décades de fallits intents per implantar atres espècies alòctones. També son abundants els arbusts i les diverses plantes que alimenten el ganado -oví majoritàriament- i contribuïxen de la mateixa forma al manteniment de una apicultura un poc decaiguda hui en dia, pero de gran importància en un passat no tant lluntà. Per atre costat, esta adquirint un prometedor desenroll el cultiu de plantes aromàtiques, molt estimades en la comarca. Abunda la caça -[[conill]], [[perdiu]], [[javalí]]- i la peixca de [[riu]] en espècies com el [[barp ]] i la [[truita]].

Dos terços de la superfície de [[El Racó d'Ademús]] és forestal, per lo que la comarca constituïx un autèntic pulmó vert dins de la [[Comunitat Valenciana]]. Diversitat de espècies arbòrees mediterràneus se distribuïxen pels boscs de montanya: [[carrasca]], [[Pinus|pins]] larico, carrasca i rodeno, aixina com antigues [[Tetraclinis|sabines]]. Els monts continuen repoblant-se en l'actualitat en espècies autòctones, despuix d'unes décades de fallits intents per implantar atres espècies alòctones. També son abundants els arbusts i les diverses plantes que alimenten el ganado -oví majoritàriament- i contribuïxen de la mateixa forma al manteniment de una apicultura un poc decaiguda hui en dia, pero de gran importància en un passat no tant lluntà. Per atre costat, esta adquirint un prometedor desenroll el cultiu de plantes aromàtiques, molt estimades en la comarca. Abunda la caça -[[conill]], [[perdiu]], [[javalí]]- i la peixca de [[riu]] en espècies com el [[barp ]] i la [[truita]].

Les característiques del terreny son idònees per a excursions de montanya, donada la seua lluntania de grans núcleus urbans i centres industrials. Permet gojar d'un aire pur, d'unes excelents aigües que naixen d'abundants fonts, aixina com un paisage natural que fan de les terres d'Ademús un lloc molt apreciat per al descans relaixant. Bon eixemple és el curs del riu [[Bohílgues]], declarat microreserva de flora, en el seu recorregut poden trobar-se numeroses cascades i una exuberant vegetació de ribera. Existixen, ademés, varis espais habilitats per al espargiment, com la concorria Àrea Recreativa ''Los Arenales'', situada a la vora del riu Turia, i que dispon de barracons, paelleres, bar-restaurant i una piscina que se nutrix de la veïna font de ''Las Piezas Rotas''.  

Les característiques del terreny son idònees per a excursions de montanya, donada la seua lluntania de grans núcleus urbans i centres industrials. Permet gojar d'un aire pur, d'unes excelents aigües que naixen d'abundants fonts, aixina com un paisage natural que fan de les terres d'Ademús un lloc molt apreciat per al descans relaixant. Bon eixemple és el curs del riu [[Bohílgues]], declarat microreserva de flora, en el seu recorregut poden trobar-se numeroses cascades i una exuberant vegetació de ribera. Existixen, ademés, varis espais habilitats per al espargiment, com la concorria Àrea Recreativa ''Los Arenales'', situada a la vora del riu Turia, i que dispon de barracons, paelleres, bar-restaurant i una piscina que se nutrix de la veïna font de ''Las Piezas Rotas''.  

== Història ==

== Història ==

Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].

Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].

La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc després torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabit]].

La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabit]].

[[Image: Castell d'Ademuz.jpg|thumb|right|250px|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]

[[Image: Castell d'Ademuz.jpg|thumb|right|250px|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]

Des de principis del segle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].

Des de principis del segle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].

A mitat del [[segle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terremot que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó després del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà de alguna utilitat en el [[segle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.

A mitat del [[segle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terremot que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó despuix del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà de alguna utilitat en el [[segle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.

Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien varies poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[segle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[segle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el segle XIX).

Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien varies poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[segle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[segle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el segle XIX).

*[[Iglésia de l'Immaculada Concepció]]. [[Sesga]]. Acabada de construir en l'última década del [[segle XVI]], l'ermita de l'Immaculada vingué a solucionar els continus desplaçaments que els fidels de Sesga deurien realisar fins a l'iglésia de Sant Pere Intramurs d'Ademús. El ràpit creiximent d'esta va fer convenient que ya en el [[segle XVII]] se li dota-se d'un vicari propi que, en el temps, devingué retor.

*[[Iglésia de l'Immaculada Concepció]]. [[Sesga]]. Acabada de construir en l'última década del [[segle XVI]], l'ermita de l'Immaculada vingué a solucionar els continus desplaçaments que els fidels de Sesga deurien realisar fins a l'iglésia de Sant Pere Intramurs d'Ademús. El ràpit creiximent d'esta va fer convenient que ya en el [[segle XVII]] se li dota-se d'un vicari propi que, en el temps, devingué retor.

*Iglésia parroquial de Santa Bàrbara. [[Mas de l'Om]]. Va ser l'últim dels eremitoris de les aldees d'Ademús en construir-se. Encara en la primera década del segle XVII els seus habitants se queixaven davant el rector de Sant Pere d'Ademús per la lluntania de la parròquia, demanat-li premis per a acodir a la veïna parròquia de [[La Puebla de San Migue]]l, per a complir en les seues obligacions cristianes. Poc després, tingué lloc la construcció de la llavors ermita de Santa Bàrbara. A finals del [[segle XVII,]] Mas de l'Om aplegaria a compartir vicari en Sesga, assignant-li un propi en l'últim terç del [[segle XVIII]].

*Iglésia parroquial de Santa Bàrbara. [[Mas de l'Om]]. Va ser l'últim dels eremitoris de les aldees d'Ademús en construir-se. Encara en la primera década del segle XVII els seus habitants se queixaven davant el rector de Sant Pere d'Ademús per la lluntania de la parròquia, demanat-li premis per a acodir a la veïna parròquia de [[La Puebla de San Migue]]l, per a complir en les seues obligacions cristianes. Poc despuix, tingué lloc la construcció de la llavors ermita de Santa Bàrbara. A finals del [[segle XVII,]] Mas de l'Om aplegaria a compartir vicari en Sesga, assignant-li un propi en l'últim terç del [[segle XVIII]].

=== Arquitectura civil ===

=== Arquitectura civil ===

* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu son tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.

* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu son tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.

* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.

* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.

* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar le celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar després de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.

* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar le celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.

* En les últimes décades se estan recuperant de nou els tradicionals ''[[carnestoltes]] '', antany tremendament participatius e imaginatius tant en robes com en bromes.

* En les últimes décades se estan recuperant de nou els tradicionals ''[[carnestoltes]] '', antany tremendament participatius e imaginatius tant en robes com en bromes.