Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  17:47 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 10: Llínea 10:     
En [[1916]] Babe aplegà a la [[Serie Mundial]] i llançà el quart joc contra els ''Brooklyn Robins''. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze ''innings'' que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en serie mundial.  
 
En [[1916]] Babe aplegà a la [[Serie Mundial]] i llançà el quart joc contra els ''Brooklyn Robins''. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze ''innings'' que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en serie mundial.  
Dos anys després regressà al clàssic de la primavera d'hivern. No va permetre carrera en el primer joc i cedí carrera fins a l'octau episodi del joc quatre. Estos números, junt als conseguits dos anys abans, feren un total de 29 2/3 innings sense permetre carrera, un récort que durà 43 anys. Ya era un astre dels ''Red Sox''  quant el nou propietari Harry Frazee decidí traspassar-lo als ''New York Yankees'', negociació que es per a molts la pijor de l'història del deport professional dels Estats Units. Ya se perfilava com un batejador de potencia.
+
Dos anys despuix regressà al clàssic de la primavera d'hivern. No va permetre carrera en el primer joc i cedí carrera fins a l'octau episodi del joc quatre. Estos números, junt als conseguits dos anys abans, feren un total de 29 2/3 innings sense permetre carrera, un récort que durà 43 anys. Ya era un astre dels ''Red Sox''  quant el nou propietari Harry Frazee decidí traspassar-lo als ''New York Yankees'', negociació que es per a molts la pijor de l'història del deport professional dels Estats Units. Ya se perfilava com un batejador de potencia.
    
==El seu pas pels Yankees==
 
==El seu pas pels Yankees==
Llínea 26: Llínea 26:     
==Anys finals==
 
==Anys finals==
Des de la mort, en [[1929]], del manager dels ''Yankees'' Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els ''Boston Braves'', puix després de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els ''Yankees''  i també en els ''Dodgers'', pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en [[1936]]. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama.
+
Des de la mort, en [[1929]], del manager dels ''Yankees'' Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els ''Boston Braves'', puix despuix de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els ''Yankees''  i també en els ''Dodgers'', pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en [[1936]]. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama.
    
La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la [[Segona Guerra Mundial]] per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials.
 
La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la [[Segona Guerra Mundial]] per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials.

Menú de navegació