Canvis

El [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. El [[1981]] en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des  de [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.

El [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. El [[1981]] en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des  de [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.

La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei [[Jaume I]] va concedir llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament el [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (després nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat.

La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei [[Jaume I]] va concedir llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament el [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat.

[[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del segle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria  com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[segle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]].

[[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del segle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria  com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[segle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]].