Canvis

És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.

És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.

Ingresà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] després de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]].  

Ingresà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]].  

Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995.

Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995.

[[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l' [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]]

[[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l' [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]]

En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] després d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], pel que la formació regionaliste portaria al seu cap de lliste, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]].  

En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], pel que la formació regionaliste portaria al seu cap de lliste, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]].  

En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]].  

En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]].  

== Carrera en la política nacional ==

== Carrera en la política nacional ==

En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc després fon nomenat també Portaveu del Govern. Després de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Després de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc després, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>.

En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Després de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Després de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>.

En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]].

En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]].