Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
45 bytes afegits ,  08:17 29 abr 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{destacat}}
 
{{destacat}}
   −
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels mes clars exponents del Modernisme valencià.]]
+
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del Modernisme valencià.]]
'''Modernisme''' és el terme en que es designa a un corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums.
+
'''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums.
 
   
 
   
 
== Un art nou ==
 
== Un art nou ==
   −
Totes estes denominacions fan referència a la intenció de crear un art nou, duent a terme una ruptura en els estils dominants en l'época, com ara el [[arquitectura historicista|historicisme]] o el [[eclecticisme]]. Es tracta de crear una estètica nova, en la que predominen l'inspiració en la naturalea a la vegada que s'incorporen novetats derivades de la revolució industrial. I aixina en arquitectura és freqüent l'ocupació del ferro i el vidre. No obstant això, és igualment una reacció a la pobre estètica de l'arquitectura en ferro, tan en voga per eixos anys.
+
Totes estes denominacions fan referència a la intenció de crear un art nou, duent a terme una ruptura en els estils dominants en l'época, com ara el [[arquitectura historicista|historicisme]] o el [[eclecticisme]]. Es tracta de crear una estètica nova, en la que predominen l'inspiració en la naturalea a la vegada que s'incorporen novetats derivades de la revolució industrial. I aixina en arquitectura és freqüent l'ocupació del [[ferro]] i el [[vidre]]. No obstant això, és igualment una reacció a la pobre estètica de l'arquitectura en ferro, tan en voga per eixos anys.
   −
En gran manera les seues aspiracions es basen en les idees de [[John Ruskin]] i [[William Morris]], que podem resumir a democratisar la bellea en el sentit que fins als objectes més quotidians tinguen valor estètic i siguen assequibles a tota la població (socialisació de l'art), encara que sense utilisar les noves tècniques de producció massiva. El modernisme no sols es donà en les arts majors, sino també en el disseny de mobiliari i tot tipo d'objectes útils en la vida quotidiana. Sovint els artistes modernistes són artistes "integrals", perqué no sols dissenyen edificis, sino els mobles i atres efectes de us diari. Així, puix molts arquitectes modernistes són també dissenyadors, perqué les seues creacions no es llimiten a l'edifici en si, atés que també elaboren la seua decoració i els utensilis que ha de contindre.
+
En gran manera les seues aspiracions es basen en les idees de [[John Ruskin]] i [[William Morris]], que podem resumir en democratisar la bellea en el sentit que fins als objectes més quotidians tinguen valor estètic i siguen assequibles a tota la població (socialisació de l'art), encara que sense utilisar les noves tècniques de producció massiva. El modernisme no sols es donà en les arts majors, sino també en el disseny de mobiliari i tot tipo d'objectes útils en la vida quotidiana. A sovint els artistes modernistes són artistes "integrals", perqué no sols dissenyen edificis, sino els mobles i atres efectes de us diari. Aixina, puix molts arquitectes modernistes són també dissenyadors, perqué les seues creacions no es llimiten a l'edifici en si, atés que també elaboren la seua decoració i els utensilis que ha de contindre.
    
Conseqüentment es va donar en arquitectura, pintura, escultura i en les arts decoratives (mobles, ferrages, llums, joyes, cartells, etcétera.).
 
Conseqüentment es va donar en arquitectura, pintura, escultura i en les arts decoratives (mobles, ferrages, llums, joyes, cartells, etcétera.).
Llínea 37: Llínea 37:  
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.  
 
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.  
   −
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
+
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
    
== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==
 
== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==
   −
El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les [[arts gràfiques]].Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar el seu marca.
+
El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les [[arts gràfiques]].Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar la seua marca.
 
   
 
   
De tots els autors que van poder fer aportacions a esta gran amplitut, un dels més influents i imitat va ser el [[República Checa|checo]] [[Alfons Molta]]. L'acceptació dels seus dissenys, fets en exquisita delicadea i que incloïen en la seua gran majoria la figura femenina com a figura central li va guanyar treballs a nivell internacional, produint també la clau guanyadora d'un estil artístic comercial a imitar pels ilustradors de l'época.  
+
De tots els autors que varen poder fer aportacions a esta gran amplitut, un dels més influents i imitat va ser el [[República Checa|checo]] [[Alfons Molta]]. L'acceptació dels seus dissenys, fets en exquisita delicadea i que incloïen en la seua gran majoria la figura femenina com a figura central li va guanyar treballs a nivell internacional, produint també la clau guanyadora d'un estil artístic comercial a imitar pels ilustradors de l'época.  
   −
Mereix destacar-se [[Aubrey Beardsley]] –a pesar de la seua curta vida- com un dels més originals exponents del modernisme gràfic i -si és el cas- en ilustracions en blanc i negre, en un estil personalíssim que li ha reputat admiració a pesar del que controvertix i irreverent que els temes que ilustra en les seues obres van ser per a la seua época.  
+
Mereix destacar-se [[Aubrey Beardsley]] –a pesar de la seua curta vida- com un dels més originals exponents del modernisme gràfic i -si és el cas- en ilustracions en blanc i negre, en un estil personalíssim que li ha reputat admiració a pesar del que controvertix i irreverent que els temes que ilustra en les seues obres varen ser per a la seua época.  
    
Atres dissenyadors coneguts són [[Charles Rennie Mackintosh]] (en el moviment de [[Arts and Crafts]]), [[T. Privat-Livemont]], [[Koloman Moser]] i [[Franz von Stuck]].
 
Atres dissenyadors coneguts són [[Charles Rennie Mackintosh]] (en el moviment de [[Arts and Crafts]]), [[T. Privat-Livemont]], [[Koloman Moser]] i [[Franz von Stuck]].
Llínea 51: Llínea 51:  
== Joyeria Modernista ==
 
== Joyeria Modernista ==
   −
L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació.  
+
L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Varen complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, varen fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació.  
 
En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.  
 
En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.  
   −
Els joyers de [[Paris]] i [[Brusseles]] van ser els que principalment van definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier [[René Lalique]] estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés.  
+
Els joyers de [[Paris]] i [[Brusseles]] varen ser els que principalment varen definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier [[René Lalique]] estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés.  
Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això van buscar inspiració en el [[renaiximent]] per a les seues joyes d'or esmaltat i esculpit, acceptant a més l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes van cedir la seua primacia. Als diamants li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el [[marfil]] i banya animal.
+
Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això varen buscar inspiració en el [[renaiximent]] per a les seues joyes d'or esmaltat i esculpit, acceptant a més l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes varen cedir la seua primacia. Als [[diamant|diamants]] li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el [[marfil]] i banya animal.
    
== Arquitectura Moderniste ==
 
== Arquitectura Moderniste ==
124 718

edicions

Menú de navegació