Canvis

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]  

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]  

La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent dijous al octau dumenge després del Dumenge de Pasqua, 60 dies després del Dumenge de Pasqua.

La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent [[dijous]] al octau [[dumenge]] després del Dumenge de [[Pasqua]], 60 dies després del Dumenge de Pasqua.

== Orige ==

== Orige ==

Segons l'historia va ser l'any [[1263]] quan el Papa Urbà IV va instituir la festa del Corpus Christi, per mijà de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous després de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de maig i el 24 de juny (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.  

Segons l'historia va ser en l'any [[1263]] quan el [[Papa]] [[Urbà IV]] va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous després de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de [[maig]] i el 24 de [[juny]] (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.  

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa Clemente V en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa Joan XXII en [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen mes que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa [[Clemente V]] en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa [[Joan XXII]] en [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

== Història de la Processó del Corpus Christi ==

== Història de la Processó del Corpus Christi ==

[[Image:Corpus1.jpg|thumb|right]][[Image:Corpus3.jpg|thumb|right]]  

[[Image:Corpus1.jpg|thumb|right]][[Image:Corpus3.jpg|thumb|right]]  

Històricament la festivitat del Corpus Christi a [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[segle XIV]] fins a finals del [[segle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Històricament la festivitat del Corpus Christi em [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[segle XIV]] fins a finals del [[segle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort en el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.  

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort en el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.  

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el [[8 d'agost]] de [[1416]], anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el [[8 d'agost]] de [[1416]], anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

Volem des d'ací destacar que el bisbe Hugo de Fenollet durant el seu pontificat a Valéncia va batejar en l'Iglésia de Sant Esteve el dia [[23 de giner]] de [[1350]], al fill de Guillem Ferrer que posteriorment seria el famós [[Sant Vicent Ferrer]]. També va fundar l'escola major de cant en [[1351]], possiblement va ser el primer conservatori de música creat en [[Valéncia]].  

Volem des d'ací destacar que el bisbe Hugo de Fenollet durant el seu pontificat en Valéncia va batejar en l'Iglésia de Sant Esteve el dia [[23 de giner]] de [[1350]], al fill de Guillem Ferrer que posteriorment seria el famós [[Sant Vicent Ferrer]]. També va fundar l'escola major de cant en [[1351]], possiblement va ser el primer conservatori de música creat en [[Valéncia]].  

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.  

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per a on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.  

Esta processó com tal només va durar un any, ja que en [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat se celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.  

Esta processó com tal només va durar un any, ya que en [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat es celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.  

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en [[Saragossa]], en [[1415]] és el [[Papa Luna]] qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en [[1827]], la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en [[1888]] la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] se cap a al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera a la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar al matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.  

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.  

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a [[1835]]. D'atra banda, després de la desamortisació de Mendizábal en [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo van omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.  

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any [[1835]]. D'atra banda, després de la desamortisació de Mendizábal en [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.  

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament que esta es realisara en l'interior de les esglésies, fent-se des de [[1931]] fins a [[1935]].  

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de [[1931]] fins a [[1935]].  

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís al que significava la tradició valenciana, la van centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Nanos, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com alguns personages més.

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís a lo que significava la tradició valenciana, la varen centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Cabets, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com a alguns personages més.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década després de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década després de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

=== Ontinyent ===

=== Ontinyent ===

En la localitat valenciana d'[[Ontinyent]] el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps.  

En la localitat valenciana d'[[Ontinyent]] el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps.  

En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]], el [[Ball dels Cavallets]] i finalment el [[Ball de la Moma]] recuperat en l'any [[2009]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguanys en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat.  

En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]], el [[Ball dels Cavallets]] i finalment el [[Ball de la Moma]] recuperat en l'any [[2009]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, per a donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguany en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat.  

També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

En [[Ontinyent]] són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varis motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Jagants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls que participen: els Cabets, els Jagants, els Arquets, els Cavallets, el de la Moma i la Veta.  

En [[Ontinyent]] són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varis motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del [[segle XX]], només es guardà memòria dels Jagants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls que participen: els Cabets, els Jagants, els Arquets, els Cavallets, el de la Moma i la Veta.  

Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació son danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...  

Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació són danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...  

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i son interpretades, habitualment, en els següents llocs:  

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i són interpretades, habitualment, en els següents llocs:  

*Plaça de la Vila.  

*Plaça de la Vila.  

*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)  

*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)  

*Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).  

*Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).  

*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).  

*Carrer de Mayans (vora l'iglésia de sant Carles Borromeu).  

*Placeta Latonda.  

*Placeta Latonda.  

*Plaça Major.  

*Plaça Major.