Llínea 20: |
Llínea 20: |
| == Orige == | | == Orige == |
| | | |
− | Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En [[1461]] Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de [[Valéncia]], segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]. [[1983]].Valéncia</ref> | + | Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En [[1461]] Joan Garrigues va alçar el primer en el carrer del Mar de [[Valéncia]], segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]. [[1983]].Valéncia</ref> |
| | | |
− | Segons la tradició en [[1359]] [[Sant Vicent Ferrer]], chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari). | + | Segons la tradició en [[1359]] [[Sant Vicent Ferrer]], chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicent (notari). |
| | | |
| Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se varen anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,... | | Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se varen anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,... |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos. | | Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos. |
| | | |
− | Esta pràctica se va estendre pels carrers de [[Valéncia]] a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se van alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants. | + | Esta pràctica se va estendre pels carrers de [[Valéncia]] a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se varen alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants. |
| | | |
| L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps. | | L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps. |
| | | |
− | En [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc. | + | En [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril, una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc. |
| | | |
− | En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent. | + | En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se varen utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que varen tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions varen tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent. |
| | | |
| {{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]</ref>}} | | {{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]</ref>}} |
| | | |
− | En [[1810]] En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars). | + | En [[1810]] En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual [[Altar del Tossal]]) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars). |
| | | |
| És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions. | | És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions. |