124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 9:
Llínea 9: − + Llínea 18:
Llínea 18: − + Llínea 41:
Llínea 41: − + − L'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera.+
sense resum d'edició
[[Image:P1010993.JPG|right|thumb|Taulets d'homenage a la Confraria.]]
[[Image:P1010993.JPG|right|thumb|Taulets d'homenage a la Confraria.]]
L''''antic convent del Carme''' està situat en lo carrer Museu de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]].
L''''antic convent del Carme''' està situat en el carrer Museu de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]].
Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella medieval, el claustre [[gòtic]], el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui [[parròquia de Santa Creu]], esta última en elements tardogótics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la [[Tercera Orde]].
Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella medieval, el claustre [[gòtic]], el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui [[parròquia de Santa Creu]], esta última en elements tardogótics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la [[Tercera Orde]].
== Història ==
== Història ==
Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, mos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en [[1280]] i un any després el rei [[Pere III]] d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat.
Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en [[1280]] i un any després el rei [[Pere III]] d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat.
La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]].
La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]].
L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el [[tras-sagrari]] i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres [[iglésies valencianes]], com l'[[Iglésia dels Sants Joans]] o la de [[Sant Martí]]. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es van unificar per a servir d'embocadura a dos grans arcades per costat.
L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el [[tras-sagrari]] i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres [[iglésies valencianes]], com l'[[Iglésia dels Sants Joans]] o la de [[Sant Martí]]. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es van unificar per a servir d'embocadura a dos grans arcades per costat.
En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts [[arcs de mig]] punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en [[capitells corintis]] i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es van llaurar als costats del retaule major dos portades.
En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts [[arcs de mig]] punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en [[capitells corintis]] i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades.
==== Frontera ====
==== Frontera ====
La frontera de l'iglésia, llaurada sobre un gran mur adossat als peus del temple, com si d'un gran retaule es tractara, parla de l'evolució d'un esquema que en més pronunciats ingredients renaixentistes s'havia plantejat en [[Sant Miquel dels Reis]]. Consta de tres cossos superposts en forma decreixent.
La frontera de l'iglésia, llaurada sobre un gran mur adossat als peus del temple, com si d'un gran retaule es tractara, parla de l'evolució d'un esquema que en més pronunciats ingredients renaixentistes s'havia plantejat en [[Sant Miquel dels Reis]]. Consta de tres cossos superposts en forma decreixent.
En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera.