Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:RichardWagner.jpg|thumb|Richard Wagner en 1871]] | + | [[Image:RichardWagner.jpg|thumb|250px|Richard Wagner en 1871]] |
| '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]]. | | '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]]. |
| | | |
| Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | | Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. |
| | | |
− | Va transformar el pensament musical a través de l'idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]] ''. Wagner va construir el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava. | + | Va transformar el pensament musical a través de l'idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]] ''. Wagner construí el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Richard Wagner}} |
| | | |
| [[Categoria:Compositors]] | | [[Categoria:Compositors]] |
| [[Categoria:Naixcuts en 1813]] | | [[Categoria:Naixcuts en 1813]] |
| [[Categoria:Fallits en 1883]] | | [[Categoria:Fallits en 1883]] |