Canvis

{{en desenroll}}

{{en desenroll}}

'''El Chiquet''' és un fenomen meteorològic (vore [[meteorologia]] i [[climatologia]]), erràticament cíclic ([[Strahler]] parla de cicles entre tres i huit anys), que consistix en un canvi en els patrons de movimient de les corrients marines en la zona intertropical provocant, en consecuència, una superposició d'aigües càlides procedents de la zona de l'[[hemisferi nort]] inmediatament al nort de l'[[ecuador]] sobre las aigües d'emersió molt fredes que caracterisen la [[corrent de Humboldt]]; esta situació provoca estragos a escala zonal (en la zona intertropical) degut a les intenses pluges, afectant principalment a [[Amèrica del Sur]], tant en les costes atlàntiques com en les del [[Pacífic]], especialment, en estes últimes.

'''El Chiquet''' o '''Lo Chiquet''' és un fenomen meteorològic (vore [[meteorologia]] i [[climatologia]]), erràticament cíclic ([[Strahler]] parla de cicles entre tres i huit anys), que consistix en un canvi en els patrons de movimient de les corrients marines en la zona intertropical provocant, en consecuència, una superposició d'aigües càlides procedents de la zona de l'[[hemisferi nort]] inmediatament al nort de l'[[ecuador]] sobre las aigües d'emersió molt fredes que caracterisen la [[corrent de Humboldt]]; esta situació provoca estragos a escala zonal (en la zona intertropical) degut a les intenses pluges, afectant principalment a [[Amèrica del Sur]], tant en les costes atlàntiques com en les del [[Pacífic]], especialment, en estes últimes.

El nom de "El/Lo Chiquet" se deu a pescadors del puert de [[Paita]] al nort del [[Perú]] que observaren que les agües del sistema de corrients del pacífic oriental o corrient de Humboldt, que corre des de la costa central de [[Chile]] pel sur fins el nort frent a les costes septentrionals del [[Perú]], se calentaban algunos años en la época de las fiestas navideñas y los cardúmenes o bancos de peces desaparecían de la superficie oceánica, debido a una corriente caliente procedente del golfo de Guayaquil (Ecuador). A este fenómeno le dieron el nombre de Corriente de El Niño, por su asociación con la época de la Navidad y el Niño Jesús.

El nom de "El/Lo Chiquet" se deu a pescadors del puert de [[Paita]] al nort del [[Perú]] que observaren que les agües del sistema de corrients del pacífic oriental o corrient de Humboldt, que corre des de la costa central de [[Chile]] pel sur fins el nort frent a les costes septentrionals del [[Perú]], se calentaven alguns anys en la época de les fiestes [[nadal|nadalenques]] i els cardúmens o bancs de [[peix|peixos]] desapareixien de la superfície oceànica, degut a una corrient calienta procedent del golf de [[Guayaquil]] ([[Ecuador]]). Ad este fenomen li donaren lo nom de Corrient de El Chiquet, per la seua asociació en l'época del [[Nadal]] i el [[Jesucrist|Chiquet Jesús]].

El nombre científico del fenómeno es Oscilación del Sur El Niño (El Niño-Southern Oscillation, ENSO, por sus siglas en inglés). Es un fenómeno explicado por el movimiento de rotación terrestre y, en consecuencia, por el desplazamiento de las mareas del hemisferio norte al hemisferio sur, siempre dentro de la zona intertropical.

El nom científic del fenómen és Oscilació del Sur El Niño (El Niño-Southern Oscillation, ENSO, per les sigles en [[anglés]]). És un fenomen explicat pel movimient de rotació terrestre i, en consecuència, pel desplaçamient de les mareas de l'hemisferi nort al hemisferi sur, sempre dins de la zona intertropical.

Günther D. Roth lo define como una irrupción ocasional de aguas superficiales cálidas en el Pacífico junto a las costas de Perú y Ecuador debida a inestabilidades de presión atmosférica entre el Pacífico oriental y occidental cercano al ecuador. Supuesto causante de anomalías climáticas.

[[Günther D. Roth]] el definix com una irrupció ocasional de aigües superficials càlidas en el Pacífic junt a les costes del Perú i Ecuador deguda a inestabilitats de [[presió atmosfèrica]] entre el Pacífic oriental i occidental pròxim a l'ecuador. Supost causant d'anomalias climàtiques.

==Vore també==

==Vore també==