2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 108:
Llínea 108: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Arquitectura Romana
=== Arquitectura Romana ===
=== Arquitectura Romana ===
El món grec sigué fonamental per al desenroll del art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestà principalment en la [[arquitectura]].
Posteriorment el art romà va repercutir enormment en els cultures occidentals, siguent labas cultural de Occident hasda els nostres dies.
L'art en Roma se posà al servici de noves necesitats. Açò explica el naiximent de noves manifestacions i tamble la aparició d'un art en gran centralisació i unitarisme, no soles en Roma sino també en el rest del Imperi.
Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:
*Preocupació, en la arquitectura, per el joc de mases que vé pels elements usats en la construcció.
*Arquitectura molt més colosal.
*Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar el [[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].
*Se va a crear el retracte en la escultura.
*Roma sigué al creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.
Les principals característiques de l'arquitectura romana son:
*És una arquitectura caracterisà per la monumentalitat, no soles per el espai que ocupa sino també per el seu significat.
Açò ve donat també per la idea de la inmortalitat del Imperi.
*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de la arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
*És una arquitectura dinàmica., com conseqüència del empleu de alguns elements constructius com el [[arc]] i la [[revolta]].
*Els amterials utilisats son molt variats: pedra tallà en sillars regulars i disposà a [[dogal]] i [[tió]], [[hormigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de màrmol o en ornamentació de [[mosaic|mosaics]] o [[pintura]].
*Se gasta el orde [[Toscania|toscà]] i també el [[Jònic|jònic]] i el [[Corintia|corint]]. Encara que lo més significatiu sigué el us del elegant orde compost. També sigué molt freqüent la superposició en òrdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se empleava el orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el cirint. Els capitels, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.
Apareixen les guirnaldes i els bucranis com elements decoratius.
*També l'arquitectura romanà empleà la superposició del mateixa va del arc i el [[llindar]].
=== Els [[Temple|temples]] romans ===
El temple romà es conformà en bas a la tradició de dos mons: el etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.
En el Imperi Romà va existir una gran relació entre el món religiós i el polític, de manera que el Sumo Pontífice serà el pròpi emperador.
Atres figures destacaes en el temple sigueren les vestals, figures femenines dedicaes als temples, especialment ea aquells que estaven dedicats a [[Deu|deus]] femenines.
El temple romà s'alça sobre un pòdium i per a accedir a la cella existia una escalenata en la part de davant. La cella se desenrollava en sentit longitudinal i podia ser única o triple.
En els temples s'utilisaven especialment els òrdens compost i corinti. Els frontons solien ser llisos en inscripcions en la part de davant del entablament.
Progresivament se'n anà imposant la revolta per a la cubrició interior de la cella. També hagueren temples circulars, generalment dedicats a [[Vesta]]. En etapes tardies se varen construir temples d'estructura més complicà, com temples dobles, de planta poligonal, etc.