Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − '''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en el sí d’una família humil d’artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]]. − Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinació pels estudis. Després, en créixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interés per saber i per l’escritura. + − La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influiria notablement en la decisió que prengué de dedicar-se a escriure, i també en unes atres que marcarien la seua vida.+ − Fon un esperit desinquiet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militancia republicana i molt activa la seua participació en la Revolucio de [[1868]]. En este marc politic va escriure per a la publicacio satirica El Diablo Cojuelo i per a La Propaganda Republicana, les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclus, de denuncia de l’injusticia social o de l’esclavitut…Estos temes quedaren explicitats en obres com ara Trece días de sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat, tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Previament havia compost també uns Cants republicans per al Centre Popular Instructiu, lo que li valdra el nomenament de Soci d’Honor de la Joventut Republicana i la conexio en les classes mes populars.+ − Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliteraria. És just en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell sera peça clau, concep el Calendari Llemosi Lo Rat-Penat ([[1875]]), publicació que traura avant en colaboracions lliteraries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor que avivarà este moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en cada territori-. + + − El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la [[llengua valenciana]] el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar "Lo proces de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de [[Marti de Viciana]]) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que constituïxen la cultura valenciana, i d’una manera molt especial la llengua valenciana, maxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].+ − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 42:
Llínea 74: − +
sense resum d'edició
{{Infobox escritor| nom = Constantí Llombart| image = Constanti.jpg| grandària = | descripció = | seudònim = | naixcut = {{Data naiximent|1848|09|8}}| nascuda = | lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]| mort = {{Data defunció i edat|1893|3|30|1848|9|8}}| morta = [[Valéncia]]| lloc_de_mort = | ocupació = | país = | periodo = | gènero = | temàtica = | moviment = | primeres_obres = | obres_magnes = ''Los fills de la morta viva''| influències = | influenciat = | influenciada = | premis = | lloc web = | signatura = | notes a peu = }}
{{Infobox escritor| nom = Constantí Llombart| image = Constanti.jpg| grandària = | descripció = | seudònim = | naixcut = {{Data naiximent|1848|09|8}}| nascuda = | lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]| mort = {{Data defunció i edat|1893|3|30|1848|9|8}}| morta = [[Valéncia]]| lloc_de_mort = | ocupació = | país = | periodo = | gènero = | temàtica = | moviment = | primeres_obres = | obres_magnes = ''Los fills de la morta viva''| influències = | influenciat = | influenciada = | premis = | lloc web = | signatura = | notes a peu = }}
Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de '''Constantí Llombart''' ''(Valéncia, 8 de setembre de 1848 - 30 de març de 1893)'' fon un escritor valencià i activista valencianista.
Constantí Llombart fon un dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX]] en [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, traduccions al castellà de Jacint Verdaguer, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de creació com poesia o teatre.
Llombart va ser un personatge molt actiu en la Valéncia de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor va poder aplegar. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convèncer per a que escriguera en valencià les primeres noveles. A ell es deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a valencianistes de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.
== Biografia ==
'''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en el sí d’una família humil d’artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]]. Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, ya que sembla que no professava una gran inclinació pels estudis. Després, en créixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interés per saber i per l’escritura.
La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien la seua vida.
En eixa llinea d’enaltiment de la [[llengua valenciana]] s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, ''Los Fills de la Morta Viva'' ([[1879]]), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
Fon un esperit desinquiet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la Revolució de [[1868]]. En este marc polític va escriure per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclús, de denúncia de l’injustícia social i de l’esclavitut... Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d’Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.
Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la [[Restauració monarquica]], reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliteraria. És just en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell serà peça clau, concep el ''Calendari Llemosi Lo Rat-Penat'' ([[1875]]), publicació que traurà avant en colaboracions lliteràries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor ''pro-llemosina'' que avivarà este moviment en una primera fase, i que despuix divergirà i es farà particular en cada territori-.
El seu caràcter mamprenedor i la seua ànsia per revitalisar la [[llengua valenciana]] li faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors clàssics valencians i en la que a soles arribaria a publicar "Lo procés de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de [[Martí de Viciana]]) o la concepció d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per la cultura i la [[llengua valenciana]].
En eixa llínea d’enaltiment de la [[llengua valenciana]] s’ha d’enquadrar la que és possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, ''Los Fills de la Morta Viva'' ([[1879]]), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteràries dels sigles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].
== Fundador de Lo Rat Penat ==
L’implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora motiven que es convertixca en un dels més importants referents de la [[Renaixença valenciana]]. Un treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l’enaltiment cultural i lliterari que ocuparan tota la seua curta vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l’enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d’una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].
Pero per a desgràcia de Llombart, pronte seria copada l’associació pels elements més conservadors, pels nomenats [[poetes de guant]], l’exponent màxim dels quals fon Teodor Llorente. Estos imprimiren un caràcter més lliterari a la nova associació, evitant qualsevol reivindicació política i social front al centralisme de l'Estat Espanyol. En posterioritat, nova llacor entraria en Lo Rat Penat que recuperaria part dels principis del fundador. La societat ratpenatista seguix treballant actualment per les tradicions, per la llengua i per la cultura valencianes, sent la decada de les associacions valencianistes front al [[pancatalanisme]].
== Llombart i la llengua valenciana ==
No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l’unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i mallorquina. Es podria dir que és més be al contrari. El seu pensament gira al voltant de que els tres idiomes formen, o son tres branques d’una llengua mare comuna, a la que nomenarà '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament despegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, a més de Valéncia, de Balears, de Catalunya i inclús del Rosselló. Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d’Amadors de les Glories Valencianes]].
Ricard Blasco ha fet un ample estudi al respecte d’esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del 15 de decembre de 1884 al 15 d’abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica català i llemosí. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] cap pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més utilisa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d’Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de 31 referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d’una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina…apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d’Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al llemosinisme.
També en el pròlec de ''Los Fills de la Morta-Viva'' fa menció a eixa filiació llemosina de la llengua; idea que sense dubte s’arreplega d’una manera mes estructurada en l’introducció que precedix al ''Ensayo de Ortografía Lemosino-Valenciana'' i que s’inclou en la tercera edició del ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de [[José Escrig i Martínez]], actualisada i ampliada per Llombart. De la llectura d’eixa introduccio a l’ortografia composta per Llombart es poden deduir varies qüestions. En primer lloc està la necessitat de recuperar, coneixer i valorar lo propi.
Despuix explana quins són els principis en els que fonamenta la seua ''Ortografia'':
''"[...] ¿cuál, en conciencia, podrá ser el mejor sistema ortográfico adaptable en el día á nuestro idioma? ¿Nos atenderemos á la pronunciación, al uso constante, ó á la etimología? […] adoptaremos de todos ellos lo más aceptable, siempre y cuando los principios de nuestras aseveraciones encuentren su apoyo en el uso, la etimología ó la buena pronunciación de las palabras [...]"''
En quant a la relació entre la llengua llemosina i la valenciana, aixina com entre estes i les llengües catalana i mallorquina fa una dissertació en la que el lloc de naiximent de la llengua serà [[Limoges]] (França):
''“La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está a la aplicación indistinta del calificativo lemosí á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según la región á que corresponda;” […] “De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pudieran algún día suscitarse”.''
És dir, que Constantí Llombart concebia les llengües valenciana, mallorquina i catalana com uns dialectes fills de sa mare: el [[llemosí]]. Uns fills "corrompudes" que calia netejar i unificar en una sola; la [[llengua llemosina]]:
''“Respecto a la división del tiempo…, y establecer tres diferentes géneros de lenguaje: uno correspondiente al pasado, ó sea el lemosín arcaico; otro al presente, que podría llamarse lemosín literario, y ha de ser el que con el actual renacimiento se forme; y, por último, el dialecto valenciano, especie de caló, corruptela de nuestra antigua lengua valenciana, y que hoy ordinariamente usamos. [...] Este es, á nuestra manera de entender, el más factible medio de llegar, en no lejano día, á poder sistematizarse nuestro lenguaje, y establecer, como se pretende, exactas reglas, por las cuales puedan los valencianos aprender con prontitud á leer y escribir bien nuestra materna lengua”.''
I en este sentit anaven encaminades les [[Normes de Castelló]] de [[1932]]. Algo que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel valencianisme i alguns dels mateixos firmants d'eixa ortorafia, ya que des-de la burgesia catalana s'utilisà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa fabriana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
== Obres ==
== Obres ==
== Vínculs externs ==
== Vínculs externs ==
* [http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm Constantí Llombart i els fonaments del valencianisme]
* [http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme. ROGLE CONSTANTÍ LLOMBART]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors]]