Canvis

<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben bé de quina muntanya eixia, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''

<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben bé de quina muntanya eixia, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

Plini el Vell, escritor entre atres coses, va dedicar la seua vida al culto, a la lectura i a la reflexió. Les seues inquietuts pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extreure'n una conclusió i aixina presentar-ne resultats, no tant com a mòde d' investigador, sinó com a tot escritor que reflexa els seus pensaments en la seva obra. Aixina puix, "Naturalis Historia", és una font bàsica per analisar el treball de Plini el Vell.     

Plini el Vell, escritor entre atres coses, va dedicar la seua vida al culto, a la lectura i a la reflexió. Les seues inquietuts pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extreure'n una conclusió i aixina presentar-ne resultats, no tant com a mòde d' investigador, sinó com a tot escritor que reflexa els seus pensaments en la seva obra. Aixina puix, "Naturalis Historia", és una font bàsica per analisar el treball de Plini el Vell.     

Basant-se en l'apartat de "Naturalis Historia" a on es parla de l'història de l'art, cal dir que el fet d’escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de cops és possible que mitjançant els textos es puga vore el pensament, idea i  opinió de l’autor respecte l’art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa veure el fet que assumeix els cànons artístics de l’antiguitat, els quals eren caracteritzats per línies generals i una imitació de la naturalea. També es pot afirmar que Plini el Vell fon un romà tradicional, ya que el sentit d’utilitat predomina en moltes ocasions en moments a on dóna la seua opinió sobre l’art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció de ostentació, a on en este grup s’hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per altra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ja que per a ell eren obres útils, i aquesta idea li entusiasmava.   

Basant-se en l'apartat de "Naturalis Historia" a on es parla de l'història de l'art, cal dir que el fet d’escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de cops és possible que mitjançant els textos es puga vore el pensament, idea i  opinió de l’autor respecte l’art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa veure el fet que assumeix els cànons artístics de l’antiguitat, els quals eren caracteritzats per línies generals i una imitació de la naturalea. També es pot afirmar que Plini el Vell fon un romà tradicional, ya que el sentit d’utilitat predomina en moltes ocasions en moments a on dóna la seua opinió sobre l’art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció de ostentació, a on en este grup s’hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per atra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ja que per a ell eren obres útils, i aquesta idea li entusiasmava.   

== Obra ==

== Obra ==