− | El cachalot és la ballena dentada més gran, en machos adults de 20,5 metros de llongitut màxima i pes de 57.000 quilograms.<ref>Whitehead, H. (2002). «Sperm whale Physeter macrocephalus». En Perrin, W., Würsig B. y Thewissen, J. ''Encyclopedia of Marine Mammals''. Academic Press. pp. 1165–1172. ISBN 0-12-551340-2.</ref><ref>[http://marinebio.org/species.asp?id=190 «''Physeter macrocephalus'', Sperm Whale»]. marinebio.org</ref> L'especie d'odontocet (ballena dentada) que li seguix en tamany és el [[zífit de Baird]], en 12,8 metros de llarc i 15.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton> Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). ''Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World''. Princeton: Princeton Univ. Press. ISBN 0-691-12757-3.</ref> El museu de ballenes en l'illa de [[Nantucket]] ([[Massachusetts]], [[Estats Units]]) té una [[mandíbula]] de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener ''Essex'' (un dels incidents que inspirà ''Moby-Dick'') se creu que tenia 26 metros.<ref>Maury, M. (1853). ''Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts''. C. Alexander. p. 297.</ref><ref name = Spermwhale>[http://www.spermwhales.info «Sperm Whale»].</ref> La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els machos grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name = Spermwhale/> En l'actualitat, els machos no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton/> | + | El cachalot és la ballena dentada més gran, en machos adults de 20,5 metros de llongitut màxima i pes de 57.000 quilograms.<ref name = Whitehead>Whitehead, H. (2002). «Sperm whale Physeter macrocephalus». En Perrin, W., Würsig B. y Thewissen, J. ''Encyclopedia of Marine Mammals''. Academic Press. pp. 1165–1172. ISBN 0-12-551340-2.</ref><ref>[http://marinebio.org/species.asp?id=190 «''Physeter macrocephalus'', Sperm Whale»]. marinebio.org</ref> L'especie d'odontocet (ballena dentada) que li seguix en tamany és el [[zífit de Baird]], en 12,8 metros de llarc i 15.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton> Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). ''Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World''. Princeton: Princeton Univ. Press. ISBN 0-691-12757-3.</ref> |
| + | El museu de ballenes en l'illa de [[Nantucket]] ([[Massachusetts]], [[Estats Units]]) té una [[mandíbula]] de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener ''Essex'' (un dels incidents que inspirà ''Moby-Dick'') se creu que tenia 26 metros.<ref>Maury, M. (1853). ''Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts''. C. Alexander. p. 297.</ref><ref name = Spermwhale>[http://www.spermwhales.info «Sperm Whale»].</ref> La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els machos grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name = Spermwhale/> En l'actualitat, els machos no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilograms de pes.<ref name = Princeton/> |
| + | Se troba entre els [[Cetacea|cetàceus]] que presenten un [[dimorfisme sexual]] més evident. Al moment del naiximent abdós sexes tenen casi el mateix tamany,<ref name=>{{ref-llibre |autor=Shirihai, H. y Jarrett, B. |títul=Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World|editorial=Princeton University Press|data=2006|isbn=0-691-12757-3|llengua=}}</ref> pero els machos madurs tenen usualment entre 30 a 50 per cent major llongitut i tres voltes més pes que les femelles.<ref name = Whitehead/> |