Canvis

== Història ==

== Història ==

Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la [[Corona d'Aragó]] fins al [[1172]], quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, fruit del testament de Jaume I el Conquistador, en [[1276]], es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó ([[1344]]), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En [[1349]] este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel [[Papa]] [[Clement VII]] en [[1379]].

Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la [[Corona d'Aragó]] fins al [[1172]], quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del [[regne de Mallorca]], fruit del testament de [[Jaume I]] el Conquistador, en [[1276]], es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la [[Corona d'Aragó]] ([[1344]]), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En [[1349]] este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel [[Papa]] [[Clement VII]] en [[1379]].

A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].

A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].

Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Després de la rendició de Barcelona davant del rei Felip IV en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Després de la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[segle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del [[segle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[segle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[segle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del [[segle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[segle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.