Canvis

En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.  

En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.  

   

   

Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (''kufr'') al haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendissin i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va arrepentir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Este fet va fer augmentarles defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.

Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (''kufr'') al haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendissin i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va arrepentir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Este fet va fer augmentarles defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.

En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públicel veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavorss els àrbitres propongueren  descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pelgeneral omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir avançant cap al [[Iemen]].

En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públicel veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavorss els àrbitres propongueren  descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pelgeneral omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir avançant cap al [[Iemen]].

== La mort d'Alí ==

== La mort d'Alí ==