Canvis

Durant la guerra civil espanyola s'utilisa massivament l'aviació de combat, de manera que algunes de les seues accions arriben a ser fites en l'història de l'aviació militar.

Durant la guerra civil espanyola s'utilisa massivament l'aviació de combat, de manera que algunes de les seues accions arriben a ser fites en l'història de l'aviació militar.

* S'efectua el primer pont aeri de l'història.

* S'efectua el primer pont aéreu de l'història.

* En el cas del bloqueig de l'Estret, la superioritat aérea local dels sublevats va compensar la seua inferioritat naval.

* En el cas del bloqueig de l'Estret, la superioritat aérea local dels sublevats va compensar la seua inferioritat naval.

* En la utilisació de l'aviació de caça, hi ha un canvi important, primant sobre les capacitats maniobreres d'avions i pilots, el sostre i la velocitat. Açò significa el fi dels biplans com a avions de caça.

* En la utilisació de l'aviació de caça, hi ha un canvi important, primant sobre les capacitats maniobreres d'avions i pilots, el sostre i la velocitat. Açò significa el fi dels biplans com a avions de caça.

* I una atra anècdota van ser els bombardejos ideològics, per mig d'octavetes i flametes a les ciutats que estaven en la retaguàrdia, com el bombardeig del pa sobre Alacant.

* I una atra anècdota van ser els bombardejos ideològics, per mig d'octavetes i flametes a les ciutats que estaven en la retaguàrdia, com el bombardeig del pa sobre Alacant.

===== Els mijos aeris en l'Estret de Gibraltar =====

===== Els mijos aéreus en l'Estret de Gibraltar =====

* El 19 de juliol, una vegada que les tropes de Queipo de Pla dominen l'aeroport de Cleda, Kindelán organisa en tres avions [[Fokker V.VII]] el primer pont aeri de l'historia{{cita requerida}}, portant a chicotets grups de llegionaris (10 a 15 per vol) de Tetuan a Cleda. Este pont aeri es prolonga, ya en més mijos, a l'haver-se rebuts avions de transport italians i alemanys, fins a finals de setembre. Va efectuar un total de 677 vols i va transportar 12.000 hòmens en el seu material.

* El 19 de juliol, una vegada que les tropes de Queipo de Llano dominen l'aeroport de Cleda, Kindelán organisa en tres avions [[Fokker V.VII]] el primer pont aéreu de l'historia{{cita requerida}}, portant a chicotets grups de llegionaris (10 a 15 per vol) de Tetuan a Cleda. Este pont aéreu es prolonga, ya en més mijos, a l'haver-se rebuts avions de transport italians i alemanys, fins a finals de setembre. Va efectuar un total de 677 vols i va transportar 12.000 hòmens en el seu material.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Saboya 81 italians, dels que arriben 9, ya que tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Saboya 81 italians, dels que arriben 9, ya que tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Saboya 81 conseguixen alluntar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Saboya 81 conseguixen alluntar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* Participen en la campanya aèria per a impedir el bloqueig de l'Estret per la Flota Republicana 8 Savoia 81 i 9 Junkers.  

* Participen en la campanya aèrea per a impedir el bloqueig de l'Estret per la Flota Republicana 8 Savoia 81 i 9 Junkers.  

* Les operacions aérees en l'Estret es poden considerar acabades a l'octubre de 1936, quan la flota de Franco conseguix el domini de l'Estret.

* Les operacions aérees en l'Estret es poden considerar acabades a l'octubre de 1936, quan la flota de Franco conseguix el domini de l'Estret.

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el bando nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el bando nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

===== La guerra aèria en la batalla de Madrit =====

===== La guerra aèrea en la batalla de Madrit =====

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèria i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèrea i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escoltaven als Ju 52 que bombardejarien Madrit. En els primers dies derroquen sis avions.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escoltaven als Ju 52 que bombardejarien Madrit. En els primers dies derroquen sis avions.

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Chatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions russos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Chatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions russos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aeri dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aéreu dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El [[4 de giner]] de [[1937]], Ju52 de la Llegió Còndor bombardegen [[Bilbao]]. Dos són derrocats, i un dels pilots, linxat. Es produïx una revolta popular que assalta les presons, assessinant a més de 200 presoners polítics. La revolta, recolzada per un batalló de milícies de UGT, és reprimida per la força de les armes dels gudaris, que conseguixen aixina salvar la vida de part dels presoners polítics.

* El [[4 de giner]] de [[1937]], Ju52 de la Llegió Còndor bombardegen [[Bilbao]]. Dos són derrocats, i un dels pilots, linxat. Es produïx una revolta popular que assalta les presons, assessinant a més de 200 presoners polítics. La revolta, recolzada per un batalló de milícies de UGT, és reprimida per la força de les armes dels gudaris, que conseguixen aixina salvar la vida de part dels presoners polítics.

* El [[22 de març]] de [[1937]], els nacionals concentren la seua aviació en el front nort. Es reunixen a Vitòria 80 avions alemanys i 70 italians.  

* El [[22 de març]] de [[1937]], els nacionals concentren la seua aviació en el front nort. Es reunixen a Vitòria 80 avions alemanys i 70 italians.  

* El [[31 de març]], els alemanys bombardegen Durango, causant 127 morts (segons Hugh Thomas 258, o 500 segons atres fonts). Este és, en el front nort, el primer bombardeig aeri a una ciutat indefensa.

* El [[31 de març]], els alemanys bombardegen Durango, causant 127 morts (segons Hugh Thomas 258, o 500 segons atres fonts). Este és, en el front nort, el primer bombardeig aéreu a una ciutat indefensa.

* Fins al [[4 d'abril]], de 40 a 50 avions bombardegen diàriament Ochandiano.

* Fins al [[4 d'abril]], de 40 a 50 avions bombardegen diàriament Ochandiano.

* El [[20 d'abril]] comença l'alvanç dels nacionals en Viscaya, precedit per bombardeig aereu i artiller.

* El [[20 d'abril]] comença l'alvanç dels nacionals en Viscaya, precedit per bombardeig aéreu i artiller.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es van llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, van metrallar als que fugien del poble.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es van llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, van metrallar als que fugien del poble.

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del acoraçat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del acoraçat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* Mos el 19 i el 22 de juliol, la República perd uns 100 avions, i els nacionals 23.

* Mos el 19 i el 22 de juliol, la República perd uns 100 avions, i els nacionals 23.

===== La guerra aèria a Andalusia =====

===== La guerra aèrea a Andalusia =====

* En agost de 1936, Saboya italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Córdova]].

* En agost de 1936, Saboya italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Córdova]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrella de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrella de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] és bombardejada la ciutat de Cabra acció considerada el Guernica republicà.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] és bombardejada la ciutat de Cabra acció considerada el Guernica republicà.

===== La guerra aerea en el Mediterràneu =====

===== La guerra aérea en el Mediterràneu =====

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena]].

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena]].

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Saboya 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac massiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Saboya 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac massiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* Des del [[16 de març|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset missions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Chatos», els bombardejos van cesar.

* Des del [[16 de març|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset missions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Chatos», els bombardejos van cesar.

* En [[maig]] de [[1938]] es reprenen els bombardejos sobre Barcelona i la seua província, [[Valéncia (ciutat)|Valencia]] i [[Alacant]]. Especialment durs van ser els bombardejos d'Alacant i [[Granollers]]. A Alacant, el [[25 de maig]], a les 11:05, 9 avions van deixar caure 90 bombes sobre el Mercat Central, matant a 313 persones en el que fon qualificat com «Atac delliberat a una zona civil». En Granollers fon el [[31 de maig]] quan, a les 9:05 i sense alarma prèvia, 5 Saboya-S 79 italians llancen en un minut 30 bombes explosives i almenys 10 incendiàries en el centre de la ciutat. Va haver-hi un mínim de 224 morts, uns 200 en l'acte, quasi tots dones i chiquets.<ref>[http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628746/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1094484191591_1089800628746.Html Bombardeig del 31 de maig de 1938].</ref>

* En [[maig]] de [[1938]] es reprenen els bombardejos sobre Barcelona i la seua província, [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]] i [[Alacant]]. Especialment durs van ser els bombardejos d'Alacant i [[Granollers]]. En Alacant, el [[25 de maig]], a les 11:05, 9 avions van deixar caure 90 bombes sobre el [[Mercat Central d'Alacant|Mercat Central]], matant a 313 persones en el que fon qualificat com «Atac delliberat a una zona civil». En Granollers fon el [[31 de maig]] quan, a les 9:05 i sense alarma prèvia, 5 Saboya-S 79 italians llancen en un minut 30 bombes explosives i almenys 10 incendiàries en el centre de la ciutat. Va haver-hi un mínim de 224 morts, uns 200 en l'acte, quasi tots dones i chiquets.<ref>[http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628746/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1094484191591_1089800628746.Html Bombardeig del 31 de maig de 1938].</ref>

* El [[6 d'octubre]] de [[1938]] es va produir a Alacant el «bombardeig del pa», per mig del qual es van tirar panets blancs embolicats en la famosa flameta «''ni un llar sense foc, ni un espanyol sense pa. Franco''».

* El [[6 d'octubre]] de [[1938]] es va produir a Alacant el «bombardeig del pa», per mig del qual es van tirar panets blancs embolicats en la famosa flameta «''ni un llar sense foc, ni un espanyol sense pa. Franco''».