Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  19:30 4 març 2015
m
Llínea 33: Llínea 33:  
Més tart, durant el regnat de Tito, exactament en l’any 79 d. de C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de Nàpols, lloc a on es trobava al moment de la seua mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de vore l’erupció en directe, va morir en Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Este episodi és el més conegut de la seua biografia, i Plini el Jove l’explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):
 
Més tart, durant el regnat de Tito, exactament en l’any 79 d. de C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de Nàpols, lloc a on es trobava al moment de la seua mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de vore l’erupció en directe, va morir en Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Este episodi és el més conegut de la seua biografia, i Plini el Jove l’explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):
   −
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya eixia, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''
+
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben bé de quina muntanya eixia, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''
    
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
 
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
8229

edicions

Menú de navegació