Llínea 4: |
Llínea 4: |
| Se li considerava l'inventor de l'[[escritura]] i de les ciencies,<ref name = Siliotti/> ademés, era el protector dels [[Escriba|escribes]] i senyor del temps.<ref name = Crónica>{{es}} Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> | | Se li considerava l'inventor de l'[[escritura]] i de les ciencies,<ref name = Siliotti/> ademés, era el protector dels [[Escriba|escribes]] i senyor del temps.<ref name = Crónica>{{es}} Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> |
| | | |
− | Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer mes portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet ([[Epagómens]]), llevant-los de la lluminositat de [[Khonsu]], que simbolisava la [[Lluna]]. Estos nous dies permeteren a [[Nut]] parir quatre fills: [[Osiris]], [[Seth]], [[Isis]] y [[Neftis]]. | + | Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer més portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet ([[Epagómens]]), llevant-los de la lluminositat de [[Khonsu]], que simbolisava la [[Lluna]]. Estos nous dies permeteren a [[Nut]] parir quatre fills: [[Osiris]], [[Seth]], [[Isis]] i [[Neftis]]. |
| | | |
| El seu centre de cult principal se trobava en [[Hermópolis]].<ref name = Siliotti/><ref name = Crónica/> | | El seu centre de cult principal se trobava en [[Hermópolis]].<ref name = Siliotti/><ref name = Crónica/> |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{Referències}} | | {{Referències}} |
| + | |
| + | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 |
| + | * Boylan,Patrick (1922) Thoth or the Hermes of Egypt: A Study of Some Aspects of Theological Thought in Ancient Egypt, p.166–168, Oxford University Press |
| + | * Martín, Inés M.; González, Rubén (101). Egipto, el Espejo del Cielo. Rubén González e Inés Martín |
| + | * Pinna, Javier Martínez (2019) "El Libro de Thot". En: Clío: Revista de historia, Nº. 218, págs. 76-79 |
| + | * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9 |
| + | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 |
| + | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 |
| + | * Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421 |
| + | * Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{Commonscat|Thoth}} | | {{Commonscat|Thoth}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Mitologia]] |
| [[Categoria:Mitologia egípcia]] | | [[Categoria:Mitologia egípcia]] |
| + | [[Categoria:Deus egipcíacs]] |