Canvis

En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.

En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.

== Vida ==

== Vida ==

=== Acostament a la lliteratura ===

=== Acostament a la lliteratura ===

La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.<ref name = Rutherford>Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.</ref>

La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.<ref name = Rutherford/>

[[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]]

[[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]]

==== Estats Units ====

==== Estats Units ====

[[Image:Kiplingseastcoast2.JPG|thumb|Localisacions de Kipling en Estats Units]]

[[Image:Kiplingseastcoast2.JPG|thumb|250px|Localisacions de Kipling en Estats Units]]

En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.

En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.

== L'imperi ==

== L'imperi ==

[[Image:JunglebookCover.jpg|thumb|Portada de ''El llibre de la selva'']]

[[Image:JunglebookCover.jpg|thumb|200px|Portada d'''El llibre de la selva'']]

De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de [[Torquay]] en la costa de [[Devon (Anglaterra)|Devon]]. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, ''Recessional'' en [[1897]], i la seua obra ''La càrrega de l'home blanc'' ([[1899]]) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del [[imperialisme]] i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, [[Sussex]], a on naixqué el seu primer fill varó, [[John Kipling]].

De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de [[Torquay]] en la costa de [[Devon (Anglaterra)|Devon]]. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, ''Recessional'' en [[1897]], i la seua obra ''La càrrega de l'home blanc'' ([[1899]]) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del [[imperialisme]] i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, [[Sussex]], a on naixqué el seu primer fill varó, [[John Kipling]].

En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.

En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.

En els inicis de la primera década del [[segle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i després a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.

En els inicis de la primera década del [[segle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i després a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.

[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de septiembre de 1926)]]

[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de septiembre de 1926)]]

Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, John Kipling, tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua propia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la perdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos menuts texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].

Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, John Kipling, tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua propia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la perdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos menuts texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudyard_Kipling Rudyard Kipling]'''

* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudyard_Kipling Rudyard Kipling]'''

{{Successió

{{Successió