2012
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 127:
Llínea 127: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Referències
Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el Guadalupe, que és un afluent del [[Ebre]].
Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el Guadalupe, que és un afluent del [[Ebre]].
== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La Comunitat Valenciana és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'Espanya per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].
Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601
|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}
== Economia ==
{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
La Comunitat Valenciana conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
L'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any 2002 el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió_del_valencià.png|175px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''valencià''' i el '''castellà''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El valencià està considerat com [[llengua pròpia]], si be el castellà és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
El predomini '''castellà''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclave]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El valencià té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià</small><ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}
El predomini '''valencià''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el castellà.<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del valencià en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
Quant al coneiximent del valencià, i per al conjunt de la Comunitat Valenciana, el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.
D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.
Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'anglés, que té un us important en la costa de la província d'Alacant (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el rumà, molt utilisat en la província de Castelló.
== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Archiu:Escut- del País Valencià als Torres dels Serrans.jpg|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pedro el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer Estatut d'Autonomia.
La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de Valéncia des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la corona d'Aragó, a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'Exposició Regional de 1909, en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
L'emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric Regne de Valéncia, l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.
Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de lo [[rat penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].
El crit d'Amunt Valéncia! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any 1957.
== Deports ==
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vila-real CF]], [[llevant UD]] (club degà de la Comunitat Valenciana, fundat en 1909), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Pamesa Valéncia]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títols, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians.
== Referències ==
== Referències ==