Canvis

[[Image:Pope Francis South Korea 2014.png|thumb|250px|Francesc]]

[[Image:Pope Francis South Korea 2014.png|thumb|250px|Francesc]]

'''Francesc''' (en [[llatí]] ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]]; [[17 de decembre]] de [[1936]]) és el 266º i actual Papa de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Tras la renuncia del càrrec de [[Benet XVI]], fou triat el 13 de març de 2013 en la quinta votació efectuada durant el segon dia de conclave.  

'''Francesc''' (en [[llatí]] ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]]; [[17 de decembre]] de [[1936]]) és el 266º i actual [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Tras la renuncia al càrrec de [[Benet XVI]], fou triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de conclave.  

Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En 1969 fou ordenat sacerdot. Entre 1973 i 1979 sigué el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre 1980 i 1986 fou rector del Colege Máxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.

Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] fou ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] sigué el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] fou rector del Colege Máxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.

La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el 20 de maig de 1992, Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Arxidiocesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el 3 de juni de 1997 va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en el episcopat tras la seua mort, el 28 de febrer de 1998, es va convertir també en el gran canciller de l'Universitat Católica d'Argentina.

La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Arxidiocesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juni]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en el episcopat tras la seua mort, el [[28 de febrer]] de [[1998]], es va convertir també en el gran canciller de l'Universitat Católica d'Argentina.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==