Canvis

Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en la [[Universitat de Viena]], on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. El març de 1916 mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>

Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en la [[Universitat de Viena]], on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. El març de 1916 mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>

De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], abans que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència jueva.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de la important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]] (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67).

De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], abans que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència judia.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de la important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]] (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67).

Fon suspés en la seua càtedra 1933 en el marc de la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia signat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any sota exenció per a aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En 1935, fon acomodat definitivament sota les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament een Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> on va ensenyar durant uns anys en la [[Universitat de Berna]] i en la [[Universitat de Zuric]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zuric]] en [[1970]] quasi tres semanes després de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de casa seua.

Fon suspés en la seua càtedra 1933 en el marc de la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia signat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any sota exenció per a aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En 1935, fon acomodat definitivament sota les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament een Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> on va ensenyar durant uns anys en la [[Universitat de Berna]] i en la [[Universitat de Zuric]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zuric]] en [[1970]] quasi tres semanes després de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de casa seua.