804
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + Llínea 4:
Llínea 8: − + Llínea 13:
Llínea 17: − + + Llínea 33:
Llínea 38: + Llínea 52:
Llínea 58: +
sense resum d'edició
[[Image:450px-Tea leaves.jpg|thumb|Fulles de té en una tassa]]
[[Image:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de 1930 com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president Roostvelt.]]
El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es van exportar a atres països: "cha" i "te". Algunes llengües van prendre la forma "te", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres van prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] .
El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es van exportar a atres països: "cha" i "te". Algunes llengües van prendre la forma "te", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres van prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] .
== Designacions ==
== Designacions ==
[[Image:Tea plant drawing.png|right|150px|Dibuix de la planta del té]]
La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants.
La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants.
== Cultiu i classificació ==
== Cultiu i classificació ==
[[Image:Japanese Teapot.jpg|right|thumbnail|250px|Una tetera japonesa]]
El te prové principalment de la China continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]].
El te prové principalment de la China continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]].
Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat.
Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat.
*Chong Cha (虫茶) - lliteralment "te cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China.
*Chong Cha (虫茶) - lliteralment "te cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China.
[[Image:Malaysia-tea plantation.jpg|thumbnail|300px|right|Plantació de té en [[Malàsia]]]]
== Producció del té ==
== Producció del té ==
== Història ==
== Història ==
[[Image:800px-Hojas de te navarcles.jpg|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]]
El costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en la China cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'Índia, quan els portuguesos arriben ad ella en 1497, ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] (Holanda) cap a 1610, per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En França no apareix la nova beguda fins a 1635 o 1636. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de Londres que ho van posar de moda cap a 1657. El consum de té només va adquirir notorietat, en Europa, en els anys 1720-1730. Comença llavors un tràfic directe entre China i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, Alemanya preferia el café i Espanya era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot el món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l.
El costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en la China cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'Índia, quan els portuguesos arriben ad ella en 1497, ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] (Holanda) cap a 1610, per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En França no apareix la nova beguda fins a 1635 o 1636. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de Londres que ho van posar de moda cap a 1657. El consum de té només va adquirir notorietat, en Europa, en els anys 1720-1730. Comença llavors un tràfic directe entre China i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, Alemanya preferia el café i Espanya era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot el món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l.