Canvis

“El gran caudill de Washington ha parlat, desija comprar la nostra terra. El gran cau­dill ha dit també unes paraules d’amistat i depau. Està molt be de la seua banda, ya que nosatres sabem que a ellno li calla nostra amistat. Pero considerarem la seua oferta, perquésabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà en elsseus fusells i en prendrà possessió.”

“El gran caudill de Washington ha parlat, desija comprar la nostra terra. El gran cau­dill ha dit també unes paraules d’amistat i depau. Està molt be de la seua banda, ya que nosatres sabem que a ellno li calla nostra amistat. Pero considerarem la seua oferta, perquésabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà en elsseus fusells i en prendrà possessió.”

“Com és possible, a vosatres, de comprar, o a nosatres, de vendre,l’aire, l’escalf del nostre sol? No nos en sabem avindre.Nosatres no posseïm l’aire vibrant ni l’[[aigua]] que chapoteja;¿com, llavors, nos els podeu comprar? Quan arribe l’hora, prendremla decisió que fa al cas. Pero això no serà fàcil. Ya que per a nosatres esta terra és sagra­da. Gogem molt en els nostresboscs. La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua duspirejant que s’esmuny pels roquerols i rius no és simplementaigua per a nosatres, sino la mateixa sanc dels nostres antepassats.Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosatres ésuna terra sagrada i que calque ensenyeu als vostres fills que és unaterra santa i que cada reflex de l’aigua límpida del llac relataels acontenyiments del passat del meu poble. El murmull de l’aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són lesnostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duenles nostres canoes i nodrixen els nostres infants. Les cendres delsnostres antepassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que éssant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Estapart de la terra és per a nosatres una terra santa. Ya sabem que elshòmens pàlits no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells,un tros de terra és idèntic a un atre, perqué és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calga. La terra no és la seuagermana, sino la seua enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n vallunt. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seusantepassats i heretage dels seus fills. Considera la seua germana terra i el seu germà aire com dos mercaderies que pot explotar irevendre com pacotilla. La seua voracitat li farà devorar tot lo que existix en la superfície de la terra i,darrera d’ell, no deixarà més que un desert.”

“Com és possible, a vosatres, de comprar, o a nosatres, de vendre,l’aire, l’escalf del nostre sol? No nos en sabem avindre.Nosatres no posseïm l’aire vibrant ni l’aigua que chapoteja;¿com, llavors, nos els podeu comprar? Quan arribe l’hora, prendremla decisió que fa al cas. Pero això no serà fàcil. Ya que per a nosatres esta terra és sagra­da. Gogem molt en els nostresboscs. La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua duspirejant que s’esmuny pels roquerols i rius no és simplementaigua per a nosatres, sino la mateixa sanc dels nostres antepassats.Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosatres ésuna terra sagrada i que calque ensenyeu als vostres fills que és unaterra santa i que cada reflex de l’aigua límpida del llac relataels acontenyiments del passat del meu poble. El murmull de l’aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són lesnostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duenles nostres canoes i nodrixen els nostres infants. Les cendres delsnostres antepassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que éssant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Estapart de la terra és per a nosatres una terra santa. Ya sabem que elshòmens pàlits no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells,un tros de terra és idèntic a un atre, perqué és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calga. La terra no és la seuagermana, sino la seua enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n vallunt. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seusantepassats i heretage dels seus fills. Considera la seua germana terra i el seu germà aire com dos mercaderies que pot explotar irevendre com pacotilla. La seua voracitat li farà devorar tot lo que existix en la superfície de la terra i,darrera d’ell, no deixarà més que un desert.”

“Yo no soc sino un salvage i no comprenc. He vist milers de búfals moriral prat, abandonats per l’home blanc que els havia batut d’untren estant que redolava. No soc més que un salvage i no comprenccom és que les vostres cavalcadures d’acer que escu­penfumeral són més importants que els búfals que nosatres no matemsino per sobre­viure.”

“Yo no soc sino un salvage i no comprenc. He vist milers de búfals moriral prat, abandonats per l’home blanc que els havia batut d’untren estant que redolava. No soc més que un salvage i no comprenccom és que les vostres cavalcadures d’acer que escu­penfumeral són més importants que els búfals que nosatres no matemsino per sobre­viure.”

“Els hòmens blancs no han estimat mai la terra, els arbres, els animals. Quan nosatres, els indis, matem per obtindre carn, nos ho mengem tot perqué respectem l’animal que hem abatut. Quan arranquem arrels,fem chicotets forats. Quan cremem l’herba per mor de les llangostes, no destruïm res. No amprem més que fusta morta. Fins i tot en els boscs més espessos no abatem mai un arbre. Pero l’home blanc conrea la terra, capgira i atropella els arbres, ho mata tot. L'arbre diu: “No ho faces. Això fa mal. No em faces mal”. Pero ells l’aterren a cops de d'estral i l’esmicolen. L’Esperit d'esta terra els abo­mina. Extirpen els arbres del sol fins a la darrera arrel. L'indi s’esforça en no fer mal a res ni a ningú, pero els hòmens blancs ho destruïxen tot.”

“Els hòmens blancs no han estimat mai la terra, els arbres, els animals. Quan nosatres, els indis, matem per obtindre carn, nos ho mengem tot perqué respectem l’animal que hem abatut. Quan arranquem arrels,fem chicotets forats. Quan cremem l’herba per mor de les llangostes, no destruïm res. No amprem més que fusta morta. Fins i tot en els boscs més espessos no abatem mai un arbre. Pero l’home blanc conrea la terra, capgira i atropella els arbres, ho mata tot. L'arbre diu: “No ho faces. Això fa mal. No em faces mal”. Pero ells l’aterren a cops de d'estral i l’esmicolen. L’Esperit d'esta terra els abo­mina. Extirpen els arbres del sol fins a la darrera arrel. L'indi s’esforça en no fer mal a res ni a ningú, pero els hòmens blancs ho destruïxen tot.”

[[Categoria:Uiquilliteratura]]

[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Contemporànea]]