Canvis

   

   

'''QUARTA''' Reconeiximent del fet que en la majoria dels sovietics de representants obrers el nostre partit es troba en minoria, i en minoria dèbil, davant del ''bloc de tots'' els oportunistes chicotets-burguesos, de la influència de la burguesia i dels que transmeten la seua influència al proletariat, elements que van des dels nacional-socialistes, els social-revolucionaris, etcétera, etcétera.

'''QUARTA''' Reconeiximent del fet que en la majoria dels sovietics de representants obrers el nostre partit es troba en minoria, i en minoria dèbil, davant del ''bloc de tots'' els oportunistes chicotets-burguesos, de l'influència de la burguesia i dels que transmeten la seua influència al proletariat, elements que van des dels nacional-socialistes, els social-revolucionaris, etcétera, etcétera.

L'explicació a les masses ha de ser que en els sovietics hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentres ''este'' govern seguixca baix l'influència de la burguesia, soles pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses.

L'explicació a les masses ha de ser que en els sovietics hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentres ''este'' govern seguixca baix l'influència de la burguesia, soles pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses.

   

   

'''QUINTA''' Cap república parlamentària, - cap restauració en perjuí dels soviets. Seria un pas arrere, - Una república de sòviets de representants obrers i camperols per tot el país, de dalt a baix.

'''QUINTA''' Cap república parlamentària, - cap restauració en perjuí dels soviètics. Seria un pas arrere, - Una república de soviètics de representants obrers i camperols per tot lo país, de dalt a baix.

Supressió de la policia, eixèrcit i burocràcia.

Supressió de la policia, eixèrcit i burocràcia.

   

   

'''SEXTA''' En el programa agrari la transferència del centre gravetat als soviets dels representants camperols.

'''SEXTA''' En el programa agrari la transferència del centre gravetat als soviètics dels representants camperols.

Confiscació de totes les finques privades.

Confiscació de totes les finques privades.

Nacionalisació ''de totes'' les terres agrícoles, segons les disposicions dels soviets locals. Organisació de soviets separats de representants de llauradors i de llauradors. Creació d'una gran granja (a una proporció d'unes 100 a 300 dessiatines segons les condicions locals i la definició dels estaments locals) en una economia eixemplar baix control dels soviets de representants i en responsabilitat pública.

Nacionalisació ''de totes'' les terres agrícoles, segons les disposicions dels sovièticss locals. Organisació de soviètics separats de representants de llauradors i de llauradors. Creació d'una gran granja (a una proporció d'unes 100 a 300 dessiatines segons les condicions locals i la definició dels estaments locals) en una economia eixemplar baix control dels soviètics de representants i en responsabilitat pública.

   

   

'''SETENA''' Unió immediata de tots els bancs del país és una banca nacional i la introducció del control d'esta pel soviets.

'''SETENA''' Unió immediata de tots els bancs del país és una banca nacional i l'introducció del control d'esta pel soviètics.

   

   

'''OCTAVA''' No és la «introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sino sols el traspàs immediat ''al control'' dels soviets de la producció social i de la distribució dels productes.

'''OCTAVA''' No és l'«introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sino soles el traspàs immediat ''al control'' dels soviètics de la producció social i de la distribució dels productes.

   

   

No és cert que és una perla?

No és cert que és una perla?

Escric, llig, mastegue: «davant la indubtable manca de consciència ''d'amples'' capes dels representants defensistes revolucionaris... Davant l'engany burgués, és especialment necessari explicar-los en detall, ''persistentment'', ''pacientment'' el llor error»...

Escric, llig, mastegue: «davant l'indubtable manca de consciència ''d'amples'' capes dels representants defensistes revolucionaris... Davant l'engany burgués, és especialment necessari explicar-los en detall, ''persistentment'', ''pacientment'' el llor error»...

I senyors de la burguesia, que se nomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a ''amples'' capes, ni als representants defensistes de les ''masses'', en una ment clara perceben els meus desijos i els proclamen així: «agita (!) la bandera (!) de la guerra civil» (que no era present en les tesis, que no era present en el report) «en l'ambient (!) de la democràcia revolucionària»...

I senyors de la burguesia, que se nomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a ''amples'' capes, ni als representants defensistes de les ''masses'', en una ment clara perceben els meus desijos i els proclamen aixina: «agita (!) la bandera (!) de la guerra civil» (que no era present en les tesis, que no era present en el report) «en l'ambient (!) de la democràcia revolucionària»...

Què és això? En qué es diferencia de la propaganda esvalotadora? De «Russkaja Volja»?

Què és això? En qué es diferencia de la propaganda esvalotadora? De «Russkaja Volja»?

Escric, llig, mastegue: «en els soviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i per tant la nostra tasca sols pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a les necessitats pràctiques de les masses...»

Escric, llig, mastegue: «en els soviètics hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i per tant la nostra tasca soles pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a les necessitats pràctiques de les masses...»

I els oponents d'una coneguda posició denuncien les meues idees, com una crida a «la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària»!!

I els oponents d'una coneguda posició denuncien les meues idees, com una crida a «la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària»!!

Vaig atacar el govern provisional per no haver-se afanyat a designar cap convocatòria de l'Assamblea Constituent, que acabà en promeses. Vaig defendre que ''sense'' soviets la convocatòria de l'Assamblea no sols no era garantisada, sino que el seu èxit era impossible.

Vaig atacar al govern provisional per no haver-se afanyat a designar cap convocatòria de l'Assamblea Constituent, que acabà en promeses. Vaig defendre que ''sense'' soviètics la convocatòria de l'Assamblea no soles no era garantisada, sino que el seu èxit era impossible.

I se m'atribuïx que soc contrari a una pronta convocatòria de l'Assamblea!!!

I se m'atribuïx que soc contrari a una pronta convocatòria de l'Assamblea!!!

Això ho nomenaria «bogeria» si décades de lluita política no m'haguessen acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció.

Això ho nomenaria «bogeria» si décades de lluita política no m'hagueren acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció.

El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt be, senyor Plekhanov! Però guaiteu com sou de feixuc, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dos hores vaig fer un discurs, com soportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra.

El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt be, senyor Plekhanov! Pero guaiteu com sou de molèst, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dos hores vaig fer un discurs, com soportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra.

Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, recollir ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat?

Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, recollir ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat?