Canvis

[[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]

[[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]

Les '''[[llengües romàniques]]''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.