Llínea 46: |
Llínea 46: |
| | | |
| == Regne de Valéncia (1238-1707) == | | == Regne de Valéncia (1238-1707) == |
− | Gràcies als furs concedits per Jaume I, el Regne de Valéncia fon totalment independent de la Corona d'Aragó. | + | Gràcies als furs concedits per Jaume I, el Regne de Valéncia fon totalment independent de la Corona d'Aragó. |
− | Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasio musulmana cap a territoris mes al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduciendo la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permanecido en la zona. | + | |
| + | Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasio musulmana cap a territoris mes al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permaneixcut en la zona. |
| | | |
− | El desinterés català per la reconquista de Valencia s'evidencia pels resultats dels llamamientos del rei per a les successives expedicions, pero té una justificacio: els catalans no podien vore a Valencia com una prolongació de la seua propi territori perque fins el segle XIV les terres al sur de l'Ebro (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Arago, no del comtat de Barcelona ni de ningun atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. | + | El desinterés català per la reconquista de Valencia s'evidencia pels resultats dels clamaments del rei per a les successives expedicions, pero té una justificacio: els catalans no podien vore a Valencia com una prolongació del seua propi territori perque fins el segle XIV les terres al sur de l'Ebre (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Arago, no del comtat de Barcelona ni de ningú atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. |
| | | |
− | En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc... El total de repoblaments durant l'edat mija, apenes aumentaren el 5% (segons Ampar Cabanes) de la poblacio total del Regne de Valencia. | + | En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc... El total de repoblaments durant l'edat mija, apenes aumentaren el 5% (segons Ampar Cabanes) de la poblacio total del Regne de Valencia. |
| | | |
| En el llibre d'Antoni Ubieto, que estudia el "llibre del Repartiment" i el "llibre dela Avehinaments", demuesta que els repobladors vinguts de la "Marca Hispanica Catalana" son escasos (1'2% en 1387, 4'2% en 1401 i 2'5% en 1475) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon minima. [Romanç Valencià]. Pero ademes molts d'estos repobladors estes eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressio demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu romanç valencià. | | En el llibre d'Antoni Ubieto, que estudia el "llibre del Repartiment" i el "llibre dela Avehinaments", demuesta que els repobladors vinguts de la "Marca Hispanica Catalana" son escasos (1'2% en 1387, 4'2% en 1401 i 2'5% en 1475) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon minima. [Romanç Valencià]. Pero ademes molts d'estos repobladors estes eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressio demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu romanç valencià. |
| | | |
− | Això aclariria per que l'idioma Valencià actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "Catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma Valencià i "Catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista". | + | Això aclariria per que l'idioma Valencià actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma valencia i "catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista". |
| + | |
| En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la llengua Balear, la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'historic Regne de Mallorca. | | En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la llengua Balear, la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'historic Regne de Mallorca. |
| + | |
| Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | | Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. |
| | | |
− | No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els segles XIV-XV), un "Segle d'Or" lliterari (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos segles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana. | + | No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els segles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Segle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos segles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana. |
| | | |
| Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisació i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. | | Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisació i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. |