Canvis

[[Galè]], una gran figura del món antic, ya va observar l'existència d'un víncul molt estret entre la [[melaconlia]] i el [[càncer de mama]]. Així, en estes primers enfocaments mèdics, hi ha un criteri completament sòlit en la consideració de la salut i la malaltia.  

[[Galè]], una gran figura del món antic, ya va observar l'existència d'un víncul molt estret entre la [[melaconlia]] i el [[càncer de mama]]. Així, en estes primers enfocaments mèdics, hi ha un criteri completament sòlit en la consideració de la salut i la malaltia.  

[[Plató]] remarcava que la bona educació és la que mostrava en força millorar la ment juntament en el cos. Reconeixia, d'alguna manera, que la salut corporal conduïx la higiene mental, pero, al mateix temps, que el bon estat mental predisposta al bon estat corporal. Així, establia, específicament, que l'ànima «bona», per la seua pròpia excelència, millora el cos en tot sentit.  

[[Plató]] remarcava que la bona educació és la que mostrava en força millorar la ment juntament en el cos. Reconeixia, d'alguna manera, que la salut corporal conduïx la higiene mental, pero, al mateix temps, que el bon estat mental predisposta al bon estat corporal. Aixina, establia, específicament, que l'ànima «bona», per la seua pròpia excelència, millora el cos en tot sentit.  

Des del segle XX, especialment, pero també des de molt abans -i també a la medicina oriental antiga-, es va començar a reconéixer la necessitat de concepció [[holisme|holística]] de la salut. En este sentit, potser la lliçó que calga aprendre de modi definitiu i exacte és que «som bàsicament el que mengem».  

Des del [[sigle XX]], especialment, pero també des de molt adés -i també a la medicina oriental antiga-, es va començar a reconéixer la necessitat de concepció [[holisme|holística]] de la salut. En este sentit, potser la lliçó que calga deprendre de modo definitiu i exacte és que «som bàsicament lo que mengem».  

La concepció psicosomàtica mos obliga a atendre la nostra interioritat com a causa possible de pertorbacions del cos. Això és reconegut unànimement per la clínica occidental, que veu que als consultoris, un altíssim percentage de consultes, respon a distorsions de la ment o de la personalitat, en sentit ampli.  

La concepció psicosomàtica mos obliga a atendre la nostra interioritat com a causa possible de pertorbacions del cos. Això és reconegut unànimement per la clínica occidental, que veu que als consultoris, un altíssim percentage de consultes, respon a distorsions de la ment o de la personalitat, en sentit ampli.  

Este nou enfocament no és [[dualisme|dualista]] a la manera [[René Descartes|cartesiana]]. Concep a l'home com una unitat, en la que en molta freqüència viuen els poders curatius, que estimulats, ajuden a resoldre els problemes somàtics. La filosofia mèdica no materialista d'este modi va incrementant-se en el món al qual predominava la medicina convencional.  

Este nou enfocament no és [[dualisme|dualista]] a la manera [[René Descartes|cartesiana]]. Concep a l'home com una unitat, en la que en molta freqüència viuen els poders curatius, que estimulats, ajuden a resoldre els problemes somàtics. La filosofia mèdica no materialista d'este modo va incrementant-se en el [[món]] al qual predominava la medicina convencional.  

Els determinants de la salut pública són els mecanismes específics que diferents membres de grups socioeconòmics influïxen en diversos graus de salut i malaltia.<ref>{{citar web|url=http://www.mspsi.es/presidenciaUE/calendario/conferenciaExpertos/docs/haciaLaEquidadEnSalud.pdf|títol= Ministerio de Sanidad y Política Social. Hacia la equidad en salud: Monitorización de los determinantes sociales de la salud y reducción de las desigualdades en salud. Conferencia de Expertos|lloc= Madrid|data= 21 de abril de 2010|llengua=castellà|consulta= 21 de maig de 2013}}</ref>

Els determinants de la salut pública són els mecanismes específics que diferents membres de grups socioeconòmics influïxen en diversos graus de salut i malaltia.<ref>{{citar web|url=http://www.mspsi.es/presidenciaUE/calendario/conferenciaExpertos/docs/haciaLaEquidadEnSalud.pdf|títol= Ministerio de Sanidad y Política Social. Hacia la equidad en salud: Monitorización de los determinantes sociales de la salud y reducción de las desigualdades en salud. Conferencia de Expertos|lloc= Madrid|data= 21 de abril de 2010|llengua=castellà|consulta= 21 de maig de 2013}}</ref>

**Física (radiacions, fums, rebuigs, etc.)  

**Física (radiacions, fums, rebuigs, etc.)  

**Química (hidrocarburs, plom, plaguicides, etc.)  

**Química (hidrocarburs, plom, plaguicides, etc.)  

**Psicosocial i sociocultural (dependències, violències, estrés, competitivitat, etc.)  

**Sicosocial i sociocultural (dependències, violències, estrés, competitivitat, etc.)  

Els requisits per a la salut descrits a la [[Carta d'Ottawa]] són: la pau, l'educació, el vestit, el menjar, la vivenda, un ecosistema estable, la justícia social i l'equitat.<ref>{{citar web|url=http://www.paho.org/Spanish/AD/SDE/HS/OttawaCharterSp.pdf|editor= PAHO|títol=Carta de Ottawa para la promoción de la salud. I Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud|lloc= Ottawa (Canadá)|data= 21 de noviembre de 1986|llengua=castellà|consulta= 21 de maig de 2013}}</ref>

Els requisits per a la salut descrits a la [[Carta d'Ottawa]] són: la pau, l'educació, el vestit, el menjar, la vivenda, un ecosistema estable, la justícia social i l'equitat.<ref>{{citar web|url=http://www.paho.org/Spanish/AD/SDE/HS/OttawaCharterSp.pdf|editor= PAHO|títol=Carta de Ottawa para la promoción de la salud. I Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud|lloc= Ottawa (Canadá)|data= 21 de noviembre de 1986|llengua=castellà|consulta= 21 de maig de 2013}}</ref>

{{AP|Higiene}}

{{AP|Higiene}}

La [[higiene]] és el [[conjunt]] de comportaments que servixen per previndre les infeccions i l'aparició de [[malalties infeccioses]] i mantindre els individus en un bon estat de salut.  

L'[[higiene]] és el [[conjunt]] de comportaments que servixen per previndre les infeccions i l'aparició de [[malalties infeccioses]] i mantindre els individus en un bon estat de salut.  

Estes comportaments requerixen fer la distinció entre els microbis «bons» i aquells que són [[patògens]] o ho poden convertint-se en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que estes circumstàncies siguen menys provables, menys freqüents o inexistents. Després d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les [[alèrgies]], les [[malalties autoimmunitàries]] i les [[resistències als antibiòtics]], considerades preocupants. La cerca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de [[contaminant]]s complexos (els [[pesticides]], en particular) i [[pertorbador endocrí|pertorbadors hormonals]], en modificacions socials i climàtiques a escala planetaria (com les [[malaltia emergent|malalties emergents]], el risc de [[pandèmia]], les [[zoonosi]]s, el risc de [[bioterrorisme]], etc.).

Estes comportaments requerixen fer la distinció entre els microbis «bons» i aquells que són [[patògens]] o ho poden convertint-se en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que estes circumstàncies siguen menys provables, menys freqüents o inexistents. Després d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les [[alèrgies]], les [[malalties autoimmunitàries]] i les [[resistències als antibiòtics]], considerades preocupants. La busca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de [[contaminant]]s complexos (els [[pesticides]], en particular) i [[pertorbador endocrí|pertorbadors hormonals]], en modificacions socials i climàtiques a escala planetaria (com les [[malaltia emergent|malalties emergents]], el risc de [[pandèmia]], les [[zoonosi]]s, el risc de [[bioterrorisme]], etc.).

Aixina, esta disciplina aspira a controlar els factors [[mig ambient|ambientals]] que poden contribuir a una alteració de la salut, com per eixemple la [[contaminació]], en el plantejament de problemes paradoxals; per eixemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la [[poliomielitis]] o diverses [[malalties autoimmunitàries]] i alèrgies.

Aixina, esta disciplina aspira a controlar els factors [[mig ambient|ambientals]] que poden contribuir a una alteració de la salut, com per eixemple la [[contaminació]], en el plantejament de problemes paradoxals; per eixemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la [[poliomielitis]] o diverses [[malalties autoimmunitàries]] i alèrgies.

La lluita contra les [[infecció nosocomial|infeccions nosocomials]] als [[hospital]]s, o contra les [[intoxicació alimentària|intoxicacions alimentàries]], per eixemple, naixqué després del descobriment de l'[[asèpsia]], impulsat per [[Ignàc Semmelweiss]] o [[Louis Pasteur]], entre atres. Els comportaments individuals i col·lectius tenen una importància capital en la lluita contra les [[epidèmies]] i les [[pandèmies]].

La lluita contra les [[infecció nosocomial|infeccions nosocomials]] en els [[hospital]]s, o contra les [[intoxicació alimentària|intoxicacions alimentàries]], per eixemple, naixqué després del descobriment de l'[[antisèptica]], impulsat per [[Ignàc Semmelweiss]] o [[Louis Pasteur]], entre atres. Els comportaments individuals i colectius tenen una importància capital en la lluita contra les [[epidèmies]] i les [[pandèmies]].

La [[contaminació]] puntual o crònica, siga [[biològic]]a, [[química]], deguda a les [[radiació ionisant|radiacions ionisants]], [[so]]nora o [[llum|lluminosa]] també és una causa important de malalties. Ademés, si s'acumulen, estes factors poden sumar o multiplicar els seus efectes.

La [[contaminació]] puntual o crònica, siga [[biològic]]a, [[química]], deguda a les [[radiació ionisant|radiacions ionisants]], [[so]]nora o [[llum|lluminosa]] també és una causa important de malalties. Ademés, si s'acumulen, estes factors poden sumar o multiplicar els seus efectes.

* Toxicomanies i dependències : [[beguda alcohòlica|alcohol]] ~ [[cànnabis]] ~ [[cocaïna]] ~ [[tabac]] ~ [[ludopatia|ludopaties]]

* Toxicomanies i dependències : [[beguda alcohòlica|alcohol]] ~ [[cànnabis]] ~ [[cocaïna]] ~ [[tabac]] ~ [[ludopatia|ludopaties]]

L'higienisme moral (que no s'ha de confondre en la [[medicina alternativa]] creada per [[Herbert Shelton]]) és la doctrina segons la qual la lluita contra la "relaixació dels costums" és el millor mijà per garantisar la salut. Este corrent, per eixemple, declarà al segle XIX la lluita contra la [[sífilis]] o l'[[alcoholisme]] prioritats nacionals. També és este corrent el que declara que si els [[obés|obesos]] estan grassos és perqué són golafres i pereosos, o que els fumadors no tenen força de voluntat. Este corrent sembla persistir en determinades polítiques i campanyes d'informació i d'educació dels ciutadans per a la higiene.

L'higienisme moral (que no s'ha de confondre en la [[medicina alternativa]] creada per [[Herbert Shelton]]) és la doctrina segons la qual la lluita contra la "relaixació dels costums" és el millor mijà per garantisar la salut. Este corrent, per eixemple, declarà al [[sigle XIX]] la lluita contra la [[sífilis]] o l'[[alcoholisme]] prioritats nacionals. També és este corrent el que declara que si els [[obés|obesos]] estan greixuts és perqué són golfos i pereosos, o que els fumadors no tenen força de voluntat. Este corrent sembla persistir en determinades polítiques i campanyes d'informació i d'educació dels ciutadans per a l'higiene.

Molts riscs i perills estan relacionats en l'àmbit de la salut;<ref name"danger-sante">{{citar web|url = http://www.danger-sante.org/|títol = Danger Santé - Effet Santé - Risque Santé - Cause conséquence Santé - Sante FR|llengua = francés}}</ref> l'evolució de la humanitat i els canvis en el seu modi de vida no manquen de conseqüències. L'alimentació i les noves tecnologies també són factors de risc arreu del món.

Molts riscs i perills estan relacionats en l'àmbit de la salut;<ref name"danger-sante">{{citar web|url = http://www.danger-sante.org/|títul = Danger Santé - Effet Santé - Risque Santé - Cause conséquence Santé - Sante FR|llengua = francés}}</ref> l'evolució de la humanitat i els canvis en el seu modo de vida no disminuixen de conseqüències. L'alimentació i les noves tecnologies també són factors de risc per tot lo [[món]].

Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d'un individu:<ref name"lefigaro">''Public Library of Medecine'', núm. de la semana del 9 de giner del 2008, citat a ''Le Figaro'', 9 de giner del 2008, pàgina 12</ref> la manca de [[tabaquisme]], un consum d'[[alcohol]] igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de [[fruites]] i [[llegums]] per dia, i mitja hora d'[[exercici físic]] cada dia. Tots junts, estos factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l'esperança de vida en comparació en els que no segueixen estos hàbits.<ref name="lefigaro2">''Une vie saine peut accroître la longévité de 14 ans'', a ''Le Figaro'', 9 de gener del 2008, pàgina 12</ref>

Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d'un individu:<ref name"lefigaro">''Public Library of Medecine'', núm. de la semana del 9 de giner del 2008, citat a ''Le Figaro'', 9 de giner del 2008, pàgina 12</ref> la manca de [[tabaquisme]], un consum d'[[alcohol]] igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de [[fruites]] i [[llegums]] per dia, i mitja hora d'[[eixercici físic]] cada dia. Tots junts, estos factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l'esperança de vida en comparació en els que no seguixen estos hàbits.<ref name="lefigaro2">''Une vie saine peut accroître la longévité de 14 ans'', a ''Le Figaro'', 9 de giner de 2008, pàgina 12</ref>

== Referències ==

== Referències ==