Canvis

La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).

La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).

En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en el any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.

En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en l'any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que són el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també són els oficials per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, s'establí que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.

=== Amèrica no Hispano-parlant ===

=== Amèrica no Hispano-parlant ===

[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]

[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]

Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[USA|Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.

Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. L'espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. L'espanyol té una llarga història en els [[Estats Units]], molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. L'espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.

El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".

L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".

El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.

El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, el parla gran quantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.

=== Europa ===

=== Europa ===

[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]

[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]

El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua estrangera).

El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el [[català]]). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). L'espanyol és una de les llengües oficials de l'[[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han deprésa correctament com llengua estrangera).

En [[Rúsia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).

En [[Rússia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).

=== Àsia ===

=== Àsia ===

El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts de l'Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.

El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Pel contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició de l'[[anglés]]. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us de l'anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. L'espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts de l'Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.

La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).

La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).

=== Àfrica ===

=== Àfrica ===

El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).

El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les [[Illes Canàries]] (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).

En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i Espanya.

En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i [[Espanya]].

Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.

Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.

=== Oceania ===

=== Oceania ===

Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de [[Chile]].  

Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en l'[[Illa de Pasqua]], territori de [[Chile]].  

Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.

Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.

En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.

En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.

Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors el espanyol s'ha oblidat.

Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors l'espanyol s'ha oblidat.

=== Total de parlants per país ===

=== Total de parlants per país ===

Finalment, des de el país situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.

Finalment, des de el país situat com a número u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), l'espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlada en el [[món]].

== Espanyol, un idioma en expansió ==

== Espanyol, un idioma en expansió ==