Canvis

Andorra és considerada com un feu calviniste i les tropes hugonots entren en el país per saquejar iglésies. El Consell de la Terra va haver de demanar als [[comtes de Foix]] el cessament de les incursions hugonots. Les iglésies St. Serni de Canillo i St. Esteve d’Andorra la Vella en foren greument afectades. Per als andorrans els hugonots eren gent indesijable que qualificaven de “plaga”. La primera resposta del catolicisme fon el [[Concili de Trento]] (a on es va gestar la contra-reforma) que va establir en l’any [[1611]] l’obligatorietat de les visites pastorals a les parròquies andorranes per part dels bisbes, aixina com l’obligació per als rectors de cada parròquia de portar llibres de registre de batejos, matrimonis i defuncions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}  

Andorra és considerada com un feu calviniste i les tropes hugonots entren en el país per saquejar iglésies. El Consell de la Terra va haver de demanar als [[comtes de Foix]] el cessament de les incursions hugonots. Les iglésies St. Serni de Canillo i St. Esteve d’Andorra la Vella en foren greument afectades. Per als andorrans els hugonots eren gent indesijable que qualificaven de “plaga”. La primera resposta del catolicisme fon el [[Concili de Trento]] (a on es va gestar la contra-reforma) que va establir en l’any [[1611]] l’obligatorietat de les visites pastorals a les parròquies andorranes per part dels bisbes, aixina com l’obligació per als rectors de cada parròquia de portar llibres de registre de batejos, matrimonis i defuncions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}  

La segona resposta fon el [[Tribunal de l'Inquisició]]. Fon restablet durant els [[reis catòlics]] baix el nom de [[Tribunal del Sant Ofici]]. Arribats a Felip II, la cancelleria episcopal rep acusacions que apuntaven que els andorrans venien cavalls “luterans”. En el pretext de que hi havia massa presència d'hugonots en Occitània i atra proliferació d’afers de [[bruixeria]] en Andorra, el bisbe d’Urgell introduix el ''Tribunal de la Inquisició de les Vall''s. Hi ha andorrans que celebraven esta decisió perque permetia eliminar hugonots, tal com en deixa constància en el Manual Digest. Pero el Consell General en particular va vore en l'Inquisició una forma de castellanisar el país i una intromissió en els afers andorrans.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}}. Els oficials calvinistes del rei francès l'advertiren del perill per a França de l’actuació d'este tribunal. En l’any [[1601]], finalment, Enric IV de França i copríncep d’Andorra, li va prohibir l’actuació per dos motius: vulnera la independència del país i la decisió fon presa unilateralment. Andorra es dotava d’una atra institució: la justícia; poc justa perque era una espècie de  tribunal inquisitiu andorrà camuflat baix un atre nom. El tribunal fon responsable de la caça de bruixes. Com que es pensaba que les zones de montanya eren el refugi natural i lloc de trobada de les bruixes, en Andorra la denúncia per casos de bruixeria tampoc faltaren.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 108, 109}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}}

La segona resposta fon el [[Inquisició|Tribunal de l'Inquisició]]. Fon restablet durant els [[reis catòlics]] baix el nom de [[Inquisició|Tribunal del Sant Ofici]]. Arribats a Felip II, la cancelleria episcopal rep acusacions que apuntaven que els andorrans venien cavalls “luterans”. En el pretext de que hi havia massa presència d'hugonots en Occitània i atra proliferació d’afers de [[bruixeria]] en Andorra, el bisbe d’Urgell introduix el ''Tribunal de la Inquisició de les Vall''s. Hi ha andorrans que celebraven esta decisió perque permetia eliminar hugonots, tal com en deixa constància en el Manual Digest. Pero el Consell General en particular va vore en l'Inquisició una forma de castellanisar el país i una intromissió en els afers andorrans.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}}. Els oficials calvinistes del rei francès l'advertiren del perill per a França de l’actuació d'este tribunal. En l’any [[1601]], finalment, Enric IV de França i copríncep d’Andorra, li va prohibir l’actuació per dos motius: vulnera la independència del país i la decisió fon presa unilateralment. Andorra es dotava d’una atra institució: la justícia; poc justa perque era una espècie de  tribunal inquisitiu andorrà camuflat baix un atre nom. El tribunal fon responsable de la caça de bruixes. Com que es pensaba que les zones de montanya eren el refugi natural i lloc de trobada de les bruixes, en Andorra la denúncia per casos de bruixeria tampoc faltaren.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 108, 109}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}}

===Segles XVII i XVIII===

===Segles XVII i XVIII===