Canvis

[[Image:Franco0001.PNG|thumb|200px|Francisco Franco]]

[[Image:Retrato de Francisco Franco.jpg|thumb|250px|Francisco Franco]]

'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya|La Corunya]], [[4 de decembre]] de [[1892]] – [[Madrit]], [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya|La Corunya]], [[4 de decembre]] de [[1892]] – [[Madrit]], [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], després de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Després del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint només sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>   

L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], després de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Després del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint només sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>   

En [[juliol]] de [[1936]], després de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel general [[Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite de [[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Després de la mort de [[Sanjurjo]] en accident aereu pocs dies després del colp, ajudat pel prestigi que va collir en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació del [[Alcasser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.  

En [[juliol]] de [[1936]], després de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel general [[Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite de [[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Després de la mort de [[Sanjurjo]] en accident aereu pocs dies després del colp, ajudat pel prestigi que va collir en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.  

Després de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

Després de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

Després de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides per el seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António d'Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.

Després de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides per el seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António d'Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.