Llínea 2: |
Llínea 2: |
| [[File:DCmontage3.jpg|thumb|right]] | | [[File:DCmontage3.jpg|thumb|right]] |
| '''Washington D.C.''' oficialment District of Columbia, en honor a [[Cristòfol Colon]] i [[George Washington]], és la capital dels [[Estats Units]]. Este distrit es fundà en [[1790]] i en [[1791]], es reconegué la ciutat de Washington a l'est de [[Georgetown]]. En [[1871]] s'uniren els governs de les dos ciutats i la resta de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu [[Potomac]]. | | '''Washington D.C.''' oficialment District of Columbia, en honor a [[Cristòfol Colon]] i [[George Washington]], és la capital dels [[Estats Units]]. Este distrit es fundà en [[1790]] i en [[1791]], es reconegué la ciutat de Washington a l'est de [[Georgetown]]. En [[1871]] s'uniren els governs de les dos ciutats i la resta de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu [[Potomac]]. |
− |
| |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− |
| |
| La ciutat fon planificada a finals del [[sigle XVII]] per a servir de capital per als [[Estats Units]] i fon nomenada aixina en honor a [[George Washington]], el primer president dels [[Estats Units]]. | | La ciutat fon planificada a finals del [[sigle XVII]] per a servir de capital per als [[Estats Units]] i fon nomenada aixina en honor a [[George Washington]], el primer president dels [[Estats Units]]. |
− |
| |
| | | |
| === Sigle XIX === | | === Sigle XIX === |
− |
| |
| En [[1814]] la ciutat fon incendiada pels [[Anglaterra|anglesos]] [[Canadà|canadienses]] en represàlia per cremar [[Toronto]] en la [[Guerra anglo-estadounidens de 1814]], que al final guanyà [[Estats Units]]. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en [[1850]]. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la [[Guerra Civil Estadounidens]], en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el [[Monument a Washington]], el [[Monument a Lincon]] o el [[Monument a Jefferson]]. | | En [[1814]] la ciutat fon incendiada pels [[Anglaterra|anglesos]] [[Canadà|canadienses]] en represàlia per cremar [[Toronto]] en la [[Guerra anglo-estadounidens de 1814]], que al final guanyà [[Estats Units]]. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en [[1850]]. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la [[Guerra Civil Estadounidens]], en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el [[Monument a Washington]], el [[Monument a Lincon]] o el [[Monument a Jefferson]]. |
− |
| |
| | | |
| === Sigle XX === | | === Sigle XX === |
| + | La ciutat creixqué en els estímuls deguts a [[La Gran Depresió]] i la [[Segona Guerra Mundial]]. També es produí l'arribada del [[metro]]. Important fon l'igualtat racial en la ciutat. |
| | | |
− | La ciutat creixqué en els estímuls deguts a [[La Gran Depresió]] i la [[Segona Guerra Mundial]].
| + | En el [[sigle XXI]] fallà l'intent de derribar la [[Casa Blanca]] |
− | | |
− | | |
− | [[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
| |
| | | |
| [[Categoria:Capitals d'Amèrica]] | | [[Categoria:Capitals d'Amèrica]] |