8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 19:
Llínea 19: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
== Educació i primers treballs ==
== Educació i primers treballs ==
En [[1908]], Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de [[Física]] en la [[Universitat Clark]], posgraduant-se en [[1910]] doctorant-se en [[1911]]. En [[1914]] dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la [[Smithsonian Institution]]. En [[1919]] escrigué sobre la possibilitat d'un viage a la [[Lluna]].
En [[1908]], Goddard se graduà en ciències en l'Institut Politècnic de Worcester, i escomençà a treballar com professor temporal de [[Física]] en la [[Universitat Clark]], posgraduant-se en [[1910]] doctorant-se en [[1911]]. En [[1914]] dissenyà motors per a coets, en l'ajuda de la [[Smithsonian Institution]]. En [[1919]] escrigué sobre la possibilitat d'un viage a la [[Lluna]].
[[Image:Goddard and Rocket.jpg|thumb|Robert Goddard junt al seu primer coet de combustible líquit el 16 de març de 1926]]
Goddard llançà el primer coet de combustible liquit ([[Goddard 1]]) el [[16 de març]] de [[1926]], en [[Auburn (Massachusetts)|Auburn]]. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant [[Propelent de coets|propelents]] liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de [[col]]s, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles.
Goddard llançà el primer coet de combustible liquit ([[Goddard 1]]) el [[16 de març]] de [[1926]], en [[Auburn (Massachusetts)|Auburn]]. En l'entrada del seu diari arreplegà: "El primer vol en un coet usant [[Propelent de coets|propelents]] liquits se realisà ahir en la granja de la Tia Effie." El coet, que se denominava "Nell" i tenia el tamany d'un braç huma, s'elevà apenes 12 metros durant un vol de dos segons i mig que terminà en un camp de [[col]]s, encara que seria una important demostració de que els propulsors de combustible liquit eren possibles.
També desenrollà l'idea del [[bazooka]] realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la [[Primera Guerra Mundial]]. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la [[Segona Guerra Mundial]].
També desenrollà l'idea del [[bazooka]] realisant una prova dos dies abans de l'armistici que finalisaria la [[Primera Guerra Mundial]]. Atre investigador de l'Universitat Clark continuaria el seu treball per a crear l'arma que seria utilisada amplament en la [[Segona Guerra Mundial]].
== Critica del New York Times ==
Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Després d'un dels seus experiments en [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles."
El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'atmòsfera terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínia dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".
Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes son arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell després de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou serie per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".
Pero la crítica principal estava, no obstant, reservada per a la proposta llunar: "després de que el coet ixca de nostre aire i comence en el seu viage més llarc que ni serà accelerat ni mantingut per l'explosió de càrregues llavors pot ser que hi haja eixit. Per a afirmar açò se deuria negar una llei fonamental de la dinàmica, i únicament el Dr. Einstein i la seua dotzena elegida estan autorisats a fer açò". Expressà l'incredulitat que el professor Goddard "no coneix la relació d'acció i reacció, i la necessitat de tindre alguna cosa millor que un buit contra el que reaccionar" i fins i tot comentà que "estes coses com erros intencionals o descuits". Goddard, insistí el periòdic, sugerint potser mala fe, "únicament sembla carir del coneiximent que se dispensa diariament en els instituts". 49 anys més tart, The New York Times publicà una correcció el dia següent del llançament de l'[[Apolo 11]].<ref>[http://www.abc.es/20120717/medios-redes/abci-disculpa-historica-newyork-times-201207170935.html La disculpa histórica del «New York Times»] ABC.es</ref>
== Referències ==
== Referències ==