Canvis

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la que s’acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Es va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focos de resistència: u, al Nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.  

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la que s’acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Es va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focos de resistència: u, al Nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.  

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] després del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment es va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no van opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies després, el <!--[[25 de juliol]]-->[[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en <!--[[Biar]]-->[[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com [[Batalla del Vernissa]].

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] després del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment es va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies després, el <!--[[25 de juliol]]-->[[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en <!--[[Biar]]-->[[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com [[Batalla del Vernissa]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en la seua pròpia casa i congregant als seus partidaris, la qual cosa va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins a que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. Únicament [[Xàtiva]] i [[Alzira]] queden baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en la seua pròpia casa i congregant als seus partidaris, la qual cosa va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins a que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. Únicament [[Xàtiva]] i [[Alzira]] queden baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].