Canvis

La '''radiació gamma''' (que es representa en la lletra [[grec|grega]] [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és dir, es tracta dels [[fotons]] de [[llongitut d'ona]] més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta. Estos fotons són més energètics que els [[raigs X]], també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]].

La '''radiació gamma''' (que es representa en la lletra [[grec|grega]] [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és dir, es tracta dels [[fotons]] de [[llongitut d'ona]] més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta. Estos fotons són més energètics que els [[raigs X]], també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]].

L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10^-11 m o freqüències superiors a 10¹⁹ Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]].

L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10^-11 m o freqüències superiors a 10¹⁹ Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]].