2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 70:
Llínea 70: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Paralelament a la expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a lingua franca, al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Desde el sigle II a. C., en Plauto i Terencio, hasda el any 200 d. C. en Apyleyo tenim una forma de llatí que no té cap variació sustancial o una gran expansió territorial.
Paralelament a la expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a lingua franca, al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Desde el sigle II a. C., en Plauto i Terencio, hasda el any 200 d. C. en Apyleyo tenim una forma de llatí que no té cap variació sustancial o una gran expansió territorial.
== Lliteratura Llatina ==
El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el
modo d'atres cultures, particularment el estil de la més maura lliteratura grega. Un temps després de que el Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava juant un paper molt important en la cultura europea occidental.
La lliteratura llatina normalment es dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la lliteratura primtiva, soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plauto i Terencio; s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloint la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que be alguens han segut redescobertes sigles després.
El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en la Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo del inici de sigle I a. C. hasda la mitat del sigle I d. C.; i la Edat de Plata, que s'extén hasda el sigle II d. C. La lliteratura escrita després de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà.
En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i son estil fon conscientment imitat. PEro sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El laltí medieval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la lliteratura llatina foren produides entre la antiguetat i la Edat Mija,encara que no siga dels antics romans.
La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i la imitada.
*La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i soles mos oferix fragments verdaaderament arcaics i intents de arcaisme deliberat que procedixen fundamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.
*La lliteratura llatina romana imitada ha produit composicions en que la inspiració individual se juna a la imitació més feliç, obres numeroses i triades que mos han aplegat sanceres. A voltes, s'han confós les obres d'orige italià, producciones més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les copies llatines de les obres mestres de Grècia, que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinà. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: el asianisme i el aticisme: Desde els temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant varis sigles en la lliteratura llatina.
=== Lliteratura enjorn ===
[[Image:Busto de Marco Tulio Cicerón.jpg|thumb|right|300px|Bust de Marco Túlio [[Ciceró]].]]
*Poesia: [[Ennio]]
*Tragèdia: [[Pacuvio]], [[Lucio Accio]]
*Comèdia: [[Cecilio]], [[Terencio]], [[Plauto]]
=== Lliteratura de la edat d'or ===
*Poesia: [[Lucrecio]], [[Catulo]], [[Virgilio]], [[Horacio]], [[Ovidio]], [[Tibulo]], [[Propercio]].
*Prosa: [[Ciceró]], [[Jules César]].
*Història: [[Salustio]], [[Livio]], [[Nepote]].
=== Lliteratura de l'edat de plata ===
*Poesia: [[Estacio]], [[Marcial]], [[Manilio]]
*Prosa: [[Petronio]], [[Quintiliano]], [[Apuleyo]], [[Asconio]]
*Teatre: [[Seneca]]
*Sàtira: [[Persio]], [[Juvenal]]
*Història: [[Tácito]], [[Suetonio]]