78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de 1921) es un director i guioniste de cine [[valencià]].
'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de 1921) es un director i guioniste de cine [[valencià]].
De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].
Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]].
Debutà com a director en 1951 en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''.
En 1986 va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en 1993 el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.
Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], Montreal i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
Es pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]].
== Filmografia com a director i guioniste ==
*''[[Esa pareja feliz]]'' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]].
*''[[Bienvenido, Mister Marshall]]'' (1953).
*''[[Novio a la vista]]'' (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en *''[[Benicàssim]]'.
*''[[Calabuch]]'' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en *''[[Peníscola]]'.
*''[[Los jueves, milagro]]'' (1957).
*''[[Plácido]]'' (1961).
*''[[Las cuatro verdades]]'' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
*''[[El verdugo]]'' (1963).
*''[[Las pirañas]]'' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.
*''[[¡Vivan los novios!]]'' (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que es una joya surrealista. Els protagonistes son [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]].
*''[[Tamaño natural]]'' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]].
*''[[La escopeta nacional]]'' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.
*''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]]'' (1981).
*''[[Nacional III]]'' (1982).
*''[[La vaquilla]]'' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.
*''[[Moros y cristianos]]'' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes.
*''[[Todos a la cárcel]]'' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
*''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]]'' (per a televisió, (1997).
*''[[París-Tombuctú]]'' ([[1999]]). La seua ultima película, rodada en *''[[Peníscola]]'.
*''[[El sueño de la maestra]]'' (2002).
== Referencies ==
== Referencies ==