228
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 8:
Llínea 8: − +
sense resum d'edició
La '''Pilota Valenciana''' és un [[deport]] en diverses modalitats en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions.
La '''Pilota Valenciana''' és un [[deport]] en diverses modalitats en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions.
El nom de ''pilota valenciana'' s'utilisa per a distinguir-ho d'atres [[joc de pilota|jocs de pilota]], com la [[pilota vasca|vasca]], que es juga normalment contra un mur ([[frontó (deport)|frontó]]).
El nom de ''pilota valenciana'' s'utilisa per a distinguir-lo d'atres [[joc de pilota|jocs de pilota]], com la [[pilota vasca|vasca]], que es juga normalment contra un mur ([[frontó (deport)|frontó]]).
[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|350px|right|thumb|Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana]]
[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|350px|right|thumb|Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana]]
El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]].
El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]].
[[Image:trinquete.png|235px|right|thumb|Trinquet]]
[[Image:trinquete.png|235px|right|thumb|Trinquet]]
En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] en [[1305]]) si bè este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de 1391 que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el Regne de Valéncia estant censats a mijans del segle XVI fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del segle XIX els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nort d'Itàlia i el nort de França.
En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] en [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de 1391 que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el Regne de Valéncia estant censats a mijans del segle XVI fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del segle XIX els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nort d'Itàlia i el nort de França.
Des d'este moment i fins a mitat del segle XX és el que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.
Des d'este moment i fins a mitat del segle XX és el que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.