Canvis

=====Independència dels Comtats Catalans i fragmentació de l'imperi franc=====

=====Independència dels Comtats Catalans i fragmentació de l'imperi franc=====

[[Fitxer:Treaty of Verdun -es.svg|thumb|Panorama de l'Imperi franc després d'haver-se signat el Tractat de Verdum]]

[[Fitxer:Treaty of Verdun -es.svg|thumb|Panorama de l'Imperi franc després d'haver-se signat el Tractat de Verdum]]

L’any 814 quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], perd autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, neixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini reial distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc d’aconseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada cop més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independitza. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a l’anomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’aquests primers i en la seua aparició neix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que alhora són dins de l’Imperi Franc. Però l’any 985 els Comtats Catalans decideixen trencar el vincle de vassallatge que els lligava al rei i s’independitzen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però aquest no acut a ajudar-los (massa preocupat a fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà doncs dins de Catalunya.

En l’any [[814]] quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], pert autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, naixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini real distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc de conseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada vegada més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independisa. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a la nomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’estos primers i en la seua aparició naix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que hara estan dins de l’Imperi Franc. Però en l’any [[985]] els Comtats Catalans decideixen trencar el vincul de vassallatge que els lligava al rei i s’independisen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però este no acut a ajudar-los (massa preocupat per fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà puix dins de Catalunya.

''D'atra banda, la situació de la cort reial francesa no millora a unir el que en un futur esdevindrà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], repartix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acord –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– en el qual decideixen jubilar en Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. Al 843 la baralla acaba en l’[[Tractat de Verdun|Acord de Verdun]] (843) mitjançant el qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:''  

''D'atra banda, la situació de la cort real francesa no millora en unir lo que en un futur serà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], repartix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acort –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– en el qual decideixen jubilar a Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. En l'any [[843]] la baralla acaba en l’[[Tractat de Verdun|Acord de Verdun]] (843) mitjançant el qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:''  

* [[França|''França'']]

* [[França|''França'']]

* [[Germània|''Germània'']]

* [[Germània|''Germània'']]

* [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']]

* [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']]

''Amb aquest acord França se separa de Germània i esta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''

''En este acort França se separa de Germània i esta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''

=====Andorra dins de la Corona D'Aragó=====

=====Andorra dins de la Corona D'Aragó=====